Com s’han sentit 26 artistes durant 63 dies de confinament? La Nau ho fa visible a l’exposició «Encaixar un captiveri: 63 dies que van canviar la nostra realitat», una exposició que reuneix les propostes artístiques de 26 creadors de la Comunitat Valenciana de l’àmbit de la videocreació, la fotografia, la ceràmica, la instal·lació, el dibuix o la dansa, sobre els 63 dies que va durar el confinament. La mostra es podrà visitar fins al 10 de gener.
Si fa a penes uns dies La Nau inaugurava una exposició en la qual es reflexionava sobre el coronavirus i les seues crisis de la mà de dissenyadors i intel·lectuals, ara el compromís de la institució també s’estén a altres artistes: fotògrafs, videocreadors, dibuixants, ballarins..., les seues sensibilitats, emocions i sentiments provocats per una situació inèdita: els 63 dies de confinament.
L’exposició està comissariada per un equip multidisciplinari de creadors: Luis Crespo, María José Mora i Julia Valencia, que amb la declaració de l’estat d’alarma, decretat el mes de març passat, van contactar amb el Centre Cultural de la Universitat de València per a plasmar, en format d’exposició, com estaven vivint el confinament creadors i artistes: els seus sentiments, les seues preocupacions provocades la crisi sociosanitària de la covid-19.
«Ens interessava donar l’oportunitat als artistes perquè expressaren lliurement els seus sentiments, les seues preocupacions, perquè durant aquest temps hem sentit les reflexions dels polítics, però a nosaltres ens interessava també plasmar com se sentien els creadors», explica Julia Valencia en nom de l’equip de comissaris.
La totalitat de propostes creatives estan condicionades pel format: les 26 obres es presenten «encaixades» o encapsulades en cubicles de 100x70 cm, que remeten a aquella idea de tancament, i a través de les quals els artistes de diferents disciplines donen forma a les seues preocupacions i inquietuds.
Les obres destaquen per la seua gran diversitat: hi ha peces audiovisuals, collages, dibuixos realitzats en llapis, olis, peces ceràmiques, obres escultòriques, materials reciclats… Totes encaixades i mostrant els sentiments d’un confinament: dolor, tristesa, incertesa, silenci…
L’artista Rafaela Pareja, per exemple, fa visible el perill del contacte físic a través de desenes de mans realitzades en ceràmica blanca, mentre Carlos Maiques o Daniel Tejero utilitzen el dibuix per a il·lustrar el que veuen des d’un balcó confinat. Per al primer són gats aliens al confinament; el segon plasma els barrots d’una reclusió sanitària.
Hi ha un gran nombre de propostes audiovisuals i fins i tot interactives en què els mateixos creadors es retraten. L’artista Juana Varela interpreta una peça de dansa en els límits que imprimeix la caixa, símil del confinament, mentre que Pablo Vindel recrea la tensió d’aquest temps a través d’un pla fix de les seues mans cabdellant un fil daurat en un bucle que es fa etern.
La Universitat de València ha agraït la implicació de creadors i artistes en aquest singular projecte. Amb la declaració de la crisi sanitària, La Nau va assumir el seu compromís com a institució difusora de cultura i va adaptar la seua programació habitual a les circumstàncies extraordinàries.
El resultat ha sigut una sèrie de projectes artístics, i també de debat i de reflexió, amb l’objectiu de contribuir a comprendre millor aquesta situació tan complexa i incerta en la qual la greu crisi sanitària ha fet aflorar altres pandèmies no menys greus com la pèrdua de l’ocupació, el racisme o les greus desigualtats socioeconòmiques.
