Un dels sentiments al qual ens enfrontem cada dia és el de la sorpresa. En la vida, ens passen múltiples circumstàncies inesperades. Malgrat els avanços científics, mai ho tenim tot controlat. Qui pensava en una pandèmia en el primer món en el segle XXI? Quan els valencians i les valencianes ens trobem amb moments sorpresos, pronunciem diverses expressions genuïnes. Una de les més conegudes és «nyas, coca». Amb eixa locució interjectiva, ens estranyem, indignem o mostrem satisfacció per la contrarietat.
He de confessar que un dels meus recents «nyas, coca» vaig pronunciar-lo l’altre dia, quan un tribunal madrileny anul·là el decret que el govern havia imposat a Madrid per la situació sanitària que patix. Hui no mostraré el meu parer al voltant de la justícia. Ho vaig fer la setmana passada i un professor d’institut va dir-me que «havia fet una lectura política d’una sentència tècnicament irrefutable». Així que millor callar. Pareix que un educador sap més de lleis que un humil articulista. No obstant això, sí que diré que no s’entén que dos administracions s’enfronten per culpa del virus. Amb comportaments com eixos, la classe política ix mal parada.
El «nyas, coca» és sinònim d’indignació. La coca és un dels invents gastronòmics que més estimem. Algun dia haurem de reivindicar-la i dedicar-li un monument o carrer. Té tanta vigència que, en compte de traduir literalment la locució castellana «toma castaña!», hem preferit crear el «nyas coca» per a expressar indignació o estranyesa. Amb eixe sentit, vaig emprar-la quan m’assabentí de la mort en accident de la jove corredora de ral·lis de Gilet Laura Salvo, amiga de la meua filla.
Voldria, en determinats casos, alegrar-me de les contrarietats d’algunes personalitats i pronunciar llavors «nyas coca». Els governants internacionals que han menyspreat la gravetat de l’actual pandèmia es mereixen haver patit el virus i que algú els diga eixa expressió. Tanmateix no soc dels qui s’alegra del mal de ningú. Amb el rancor, no és saludable caminar.
En definitiva, reivindiquem nyas coca. No oblidem que la vida està farcida de sorpreses. La humanitat no pot controlar el món. Mostrem-la quan els esdeveniments inesperats ens indignen i siguen realment importants. Ací en tenim un bon exemple: «Nyas coca! Al voltant de 9 milions de persones moren cada any al món per la fam».
