Tots els llibres et fan créixer però aquest, a més, et diu per què. La neurona lectoreta «explica un secret que et canviarà la vida per a sempre i que et farà créixer més de pressa», assegura l’escriptora i guionista Fani Grande, autora d’aquest llibre de «no ficció per a xiquets d’entre 6 i 200 anys».

I com aconsegueix La neurona Lectoreta fer créixer? Amb tres històries reals a través dels quals aprenem coses sobre com funciona el cervell, la importància de llegir i, sobretot, a triar si volem tindre un cervell o un meló al cap...

Segons explica Grande a Levante-EMV, l’origen d’aquest llibre sobre el funcionament del cervell i sobre què li passa quan lliges està en les activitats de foment de la lectura que l’autora realitza des de fa anys en els col·legis valencians.

«M’encanta parlar-li als xiquets i xiquetes del cervell perquè a mi m’enxisa. Vaig a les aules amb un cervell de plàstic i els explique com funciona. Fa uns anys em vaig assabentar que el cervell té mecanisme per a parlar o per a experimentar emocions, que és una cosa natural, però no per a llegir. Llegir és una cosa artificial, no és un do que tenim al nàixer».

En les seues activitats amb els escolars, Fani Grande fa als xicotets palpar-se el cap per a trobar a la seua «neurona lectoreta». «De sobte un es toca un granet i diu ‘ja l’he trobada’. I de sobte la comencen a trobar tots. I també els contava que si lligen creixeran més ràpid perquè és veritat. Per cada llibre que lliges augmenta la teua plasticitat neuronal».

Fani ho passava tan bé explicant tot allò als xiquets i xiquetes que un dia es va preguntar per què no ho escrivia en un llibre. Publicat per editorial Bullent, La neurona Lectoreta és un treball de no-ficció escrit en forma de conta conte i, d’alguna forma, inspirat també en fets reals. «La iaia del principi és la meua mare, que era brodadora i que em cosia els contes perquè no es trencaren, em deia que les històries no es podien trencar», explica Grande.

Que siga un llibre dirigit principalment al públic infantil no significa que la base científica siga un element secundari. Més aviat tot el contrari. Fani Grande ha comptat amb l’ajuda de la biòloga i neurocientífica Carmen Agustín Pavón. «Ella va revisar els continguts i va procurar que jo no posara cap melonada. I també em va donar idees de com contar la història», relata.

Així, en La neurona Lectoreta hi ha literatura, hi ha ciència i també hi ha dibuix. Com més seriosos són els temes, més cal abordar-los amb humor. I per a això Fani va pensar amb el dibuixant Ortifus per tal que La neurona Lectoreta siga ben divertida.

«Anava a fer un verkami per a contractar un il·lustrador, però abans em vaig reunir amb Ortifus, amb el qual tinc una relació quasi familiar encara que no pensava que ell m’anava a dir que sí. ‘Tu tens pressa? Deixa’m veure què se m’ocorre’, em va dir quan li ho vaig comentar».

Però difícilment un llibre en el qual estan implicats Fani Grande i Ortifus, encara que siga per a xiquets, anava a aparéixer sense una segona però evident lectura crítica: «No sols és un conte sobre l’amor a la lectura ni sobre com funciona el cervell quan llegim -indica l’escriptora-. També volem ensenyar que quan lliges saps entendre millor el món i reivindicar els teus drets».