En estos moments, la solidaritat i la confiança d’uns amb els altres és clau per a superar la pandèmia mundial. Però, encara és més important, ser-ne conscients i responsables. Per eixe motiu, recomane la pronunciació d’una interjecció que ajuda. Es tracta de la paraula «alerta».
Amb un «alerta», avisem del perill que hi ha per una circumstància, amb l’objectiu de posar-nos en guàrdia. Així és com hi hem d’actuar. Tal volta, si ho férem, no continuaria mirant persones treballadores de tendes a la porta de les superfícies fumant i sense guardar la distància. No haguera vist terrasses amb persones durant molt de temps sense mascareta. Tampoc no m’hagueren contat com els apartaments de platja s’ompliren la nit de Cap d’Any.
Pareix que no passa res fins que mirem tot amb responsabilitat o ens toca de prop. Tinc un tio en l’UCI. Està incomunicat. Sols en sabem el que ens en diuen, quan els metges tenen una miqueta de temps per a fer-ho o si empitjora. Una infermera ens conta que en cada guàrdia moren pacients i que no tenen un minut de descans. Açò és greu. Hem de pensar, doncs, que la societat es troba aïllada de massa persones. Esta setmana, diàriament, al voltant de 8000 hòmens i dones s’han allunyat de nosaltres en confinar-se. ¿No és prou eixa realitat perquè tinguem en compte de la perillositat d’una reunió innecessària amb persones no afins i davant una taula? ¿Què més necessitem per a dir un alerta?
He escoltat en viu, com a secretari d’actes de la Junta Central Fallera, els discursos de les Falleres Majors de la ciutat en anunciar-se l’ajornament de la festa. Amb paraules plenes de responsabilitat, han dit alerta perquè el primer és la salut i les falles poden esperar. També nosaltres podríem pronunciar-la i conscienciar-nos.
La interjecció imperativa «alerta» en alguns casos és amenaçadora. No m’agrada eixe matís, però tal vegada els governs haurien de pronunciar-la més. Caldria que feren campanyes intenses amb testimonis durs de les persones malaltes. Ho han fet amb els accidents de trànsit i amb el tabac. ¿Per què no ho realitzen de la mateixa manera amb les conseqüències de la Covid-19?
En definitiva, estes setmanes necessitem pronunciar conscientment la interjecció «alerta». Hem de dir-la amb contundència entre els que ens envolten. L’hem de creure. Alerta el virus mata.
