Pesta & covid

A meitat segle XVII la ciutat de València es veié immersa en una epidèmia de pesta bubònica que causà estralls entre la població. Una ingent desfeta a la qual podem aproximar-nos ara a través de dos documents impagables: la Memòria del dominic Francesc Gavaldà (1651) i la Carta del caputxí Pau d’Alacant (1648), que acaben de veure la llum gràcies a la Institució Alfons el Magnànim-CVEI i a Vicent Josep Escartí, catedràtic de la Universitat de València i amic, que ha traduït tots dos textos al valencià i els ha encapçalat d’un excel·lent estudi introductori.

A banda dels aspectes socials i sanitaris que, «amb un realisme descarnat», reporten les cròniques barroques, el volum resultant –certament atractiu i titulat La pesta a València (1647-1648)– permet comprovar com, vora quatre segles després, l’actitud de la ciutadania davant dels infortunis i les calamitats continua sent, si fa no fa, idèntica.

Tal com documenta Escartí, aquella pesta degué ser la major de les moltes que, des d’època medieval, afectaren les nostres terres. S’inicià en octubre de 1647 i durà fins a la primavera de 1648, tot estenent-se posteriorment a viles veïnes, com ara Castelló de la Plana, Oriola «i altres territoris de la Corona d’Aragó, en una inexorable estela de mort i de desolació generalitzades».

Però, més enllà del «malany» que provocà, resulta eloqüent constatar que existia un gran desconeixement sobre l’origen de la passa, per la qual cosa molts la contemplaven com una «expressió de la ira de Déu». I també que, davant la por al contagi, es produí «l’eixida en desbandada dels nobles i de les persones importants de les ciutats». Per altra part, sembla que existien empestats asimptomàtics. I, fins i tot, els denominats «negacionistes», ja que alguns metges van ocultar «que es trobaven davant una malaltia infecciosa i pestilent» per tal d’evitar un perjuí econòmic, «atés que la presència de l’epidèmia significava la cancel·lació de totes les activitats comercials i el tancament de les ciutats als contactes exteriors».

Si us interessen les pautes de comportament humà, heu de llegir La pesta a València (1647-1648), un eloqüentíssim volum que evidencia com l’extraordinària situació que, en els nostres dies, ha provocat la covid-19 compta amb sonors precedents històrics. I que, per molt evolucionats i singulars que ens creguem, en realitat actuem de manera previsible. Som ben poc originals.