La metralladora turboinformativa paralitza la ment. Eixe és el seu objectiu. Dispara directe al cervell per tal que no tingues temps de reacció, o siga pensar. L’armament letal està repartit a parts iguals entre el Front Popular de Judea (FPJ) i el Front Judaic Popular (FJP) -s’ha de veure el film dels Monty Python una vegada al trimestre per no perdre la consciència-, així que no és fàcil fugir del foc amic. L’altre dia un escriptor reputat m’insistia que la política forma part de la disciplina del teatre, i que per tant els millors polítics són els actors. L’argument no és nou, Chaplin ja ho va deixar ben gravat a El gran dictador, però convé recordar-ho. Només cal donar una ullada de gran angular pels escons de qualsevol parlament per assentir. Diputats i diputades que s’aprenen un guió i són capaços de defensar una idea i la contraria amb la mateixa rotunditat. L’important és el que diga el paper del dia, i ací volia anar a parar. Els argumentaris estan redactats pels politòlegs (ofici incert, certament) que juguen als escacs. Els millors professionals poden assessorar el matí al FPJ i a la vesprada al FJP, el mercat mana. Com els futbolistes que besen l’escut un dia i al següent un altre si paga millor, davant la impotència dels fidels seguidors a uns colors, pur attrezzo.
Aquests dies de març la política madrilenya ha deixat en un segon pla a la catalana. Separatistes i separadors copen l’agenda política espanyola sense espai per a res més. Com si es tractés d’una sèrie de Netflix, efectivament, perquè els spins doctors disposen d’una curta cultura audiovisual. Iniciar-se en sèries pot ser un bon pas per recalar al cinema i gaudir dels clàssics. Igual que llegir còmics resulta un aprenentatge essencial per ser un lector exigent. El que no saben els pobres conspiradors d’ara és que està tot escrit fa anys. En comptes de perdre diòptries en les pantalles de mercuri haurien d’acudir a les biblioteques, on està la saviesa real. Començar per Maquiavel, Shakespeare, Goethe, Cervantes o Martorell seria molt oportú. Si després continues per Montesquieu, Voltaire, Hobsbawm o Fuster, vas millor. Són autors fixos en el pla d’estudis de l’ENA (Ecole Nationale d’Administration) francesa, no homologable amb la Universitat d’Estiu de Gandia.
