Somiar muixerangues en temps de pandèmia

Ara farà un any que l’activitat muixeranguera està parada a causa de la crisi sanitària que vivim. Des que es declarà l’estat d’alarma a la primavera de 2020, no hem pogut assajar ni actuar i l’horitzó de quan hi podrem tornar es presenta incert. Fer muixerangues és una activitat que necessita del contacte físic, d’estar a prop els uns dels altres, tot el contrari del que exigeix la situació actual. Amb la campanya de vacunació podem començar a veure el principi de la fi d’aquesta situació, però tot sembla indicar que encara passarà un temps fins que puguem tornar a veure la xiqueta fer la cameta dalt d’una figura.

Malgrat la paràlisi regnant pel que fa a l’activitat muixeranguera ―assajos, actuacions―, les nostres colles són més que això i tenen als vincles personals bona part de la seua essència. Mantenir vius aquests vincles ―i, per tant, la idea de colla― ha estat un dels reptes als quals s’ha hagut de fer front aquest darrer any, i s’ha intentat a través de diverses iniciatives.

En un primer moment, durant el confinament estricte, les xarxes socials de les colles van omplir-se d’iniciatives per mantindre el contacte i intentar passar una bona estona, també implicant la xicalla. Així, colles com la d’Alacant van promoure reptes com el «figuereta challenge» (enviar vídeos posant-se cap per avall emulant aquesta figura del repertori muixeranguer) o concursos en línia sobre preguntes de la colla o sobre figures humanes. D’altres, com la Muixeranga de Xàtiva o la Jove Muixeranga de València, van posar en marxa la nostàlgia recordant actuacions passades a través de fotografies i vídeos. Les videoconferències i videovermuts van transformar-se en una cosa habitual del nostre dia a dia. Una altra activitat realitzada durant aquests mesos ha sigut la de posar ordre en arxius, documents i webs. Colles com la Nova Muixeranga d’Algemesí van aprofitar per rescatar fotografies antigues i actualitzar el seu web.

A partir de l’estiu, quan vam desescalar a poc a poc la situació de confinament, també es va reprendre la vida social de les colles. Respectant sempre les mesures de seguretat determinades en cada moment, es van organitzar trobades que servien per recuperar la sensació que la gent seguia vinculada. Una de les activitats més comunes de l’estiu van ser les excursions a l’aire lliure pel nostre territori que van servir per ajuntar-nos i relacionar-nos a través d’un oci saludable. L’esport ha estat una de les vies de socialització durant la pandèmia. Des de la Jove Muixeranga de València es va encetar la «Fitxeranga», una iniciativa que animava els seus membres a reunir-se setmanalment per practicar esport a l’aire lliure. D’altres, com la Conlloga de Castelló, organitzaren activitats per la xicalla, com ara una cursa d’orientació. La Muixeranga d’Alacant va buscar la manera de fer activitats relacionades amb la seua activitat respectant sempre la seguretat dels seus membres i ho van intentar assajant una de les parts més desconegudes de la muixeranga: les seues danses.

A l’hivern les colles ja duien quasi un any sense poder fer muixerangues i això es podia traduir en desmotivació, però moltes van aprofitar l’estímul del Nadal per fer més iniciatives. La Muixeranga d’Algemesí, per exemple, va distribuir banderes de la colla als comerços del poble perquè les regalaren a la clientela i així fer veure que, malgrat tot, la muixeranga seguia viva al poble.

Ara que les restriccions són tan dures, les sensacions són estranyes i pesa la preocupació de com serà el retorn: la xicalla haurà crescut i no podrà ocupar les mateixes posicions, potser molts membres no tornaran amb la mateixa confiança i costarà recuperar el ritme. Malgrat aquests dubtes i dificultats, hi ha el convenciment que, en poder fer-ho, les colles tornaran a actuar amb les mateixes ganes que en ocasions passades.

sense assajos pel coronavirus. 1 Cursa d’orientació per a la xicalla de la Conlloga Muixeranga de Castelló. F

2 El plaer de dinar a l’aire lliure en una eixida a la muntanya. F