‘Fúria espanyola. Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2010), cineasta’ és el títol d’una publicació d’autoria col·lectiva en dos volums, amb edicions en castellà i valencià, sobre la trajectòria vital, cultural i cinematogràfica del cineasta. La Conselleria de Cultura, a través de l’Institut Valencià de Cultura, presentarà l’obra aquest dijous, 3 de juny, a les 18.00 hores en la Filmoteca de València.

Coeditat per la Conselleria de Cultura, a través de la Filmoteca, i pel Ministeri de Cultura a través de Filmoteca Espanyola, el llibre serà presentat al públic a València pels catedràtics José Luis Castro de Paz i Santos Zunzunegui, directors de l’edició. Després de la presentació de l’obra, la sessió es completarà amb la projecció de ‘Plácido’.

Castro de Paz i Zunzunegui destaquen que «Berlanga és un dels artistes cinematogràfics essencials del nostre país», per a després assenyalar que el llibre es proposa «un acostament global i actualitzat a la figura del cineasta valencià». També indiquen que el treball, «no sols pretén estudiar els seus llargs, curtmetratges i sèries de televisió, sinó abordar tant les dimensions individual i col·lectiva de la seua obra». Per a això, s’ha buscat «completar un retrat el més complet possible de l’home i la seua obra, recopilant tots aquells materials (textos crítics, entrevistes, guions no rodats) que permeten estendre el seu treball i les petjades que ha deixat al cinema espanyol i procedir a avaluar l’abast i influència de la seua difusió internacional», afigen.

En el primer volum, la biografia del cineasta és revisada per l’escriptor Antonio Gómez Rufo, i la seua aportació a la cultura espanyola és estudiada per l’expresident de la Reial Acadèmia Espanyola, Darío Villanueva.

José Luis Castro de Paz, Héctor Paz Otero i Fernando Gómez Beceiro són els responsables d’estudiar la filmografia de Berlanga en els anys cinquanta. La dècada dels seixanta i l’inici de la seua relació creativa amb el guionista Rafael Azcona és analitzada per Santos Zunzunegui i Víctor Iturregui.

També s’aborden en altres articles qüestions com l’amor i l’aspecte eròtic al cinema de Berlanga. Mentre Carmen Arocena estudia els rituals amorosos en ‘Nuvi a la vista’ i ‘Visquen els nuvis!’, Juan Miguel Company se centra en l’erotisme i les parafílies berlanguianes.

Imanol Zumalde revisa el període de maduresa del director, a partir de la transició democràtica: Des de la denominada trilogia nacional (1978-1982) i ‘Moros i cristians’ (1987) fins a ‘Tots a la presó!’ (1993). ‘La vaquilla’ (1985) compta amb un capítol a part en el qual la pel·lícula és analitzada per Alejandro Montiel i Javier Moral. La sèrie televisiva sobre Vicente Blasco Ibáñez, que va rodar Berlanga en 1997, és estudiada per Manuel Palacio i Juan Carlos Ibáñez.

De la difícil relació del cineasta valencià amb la censura franquista s’encarrega la professora Nekane E. Zubiaur Gorozika, i els seus primers anys a l’Escola de Cinema (IIEC) són estudiats per Asier Aranzuría. Mentre Bernardo Sánchez reflexiona sobre la fructífera vinculació professional de Berlanga amb Azcona, Iñigo Larrauri estudia la seua relació amb els denominats ‘còmics de budell’ de les seues pel·lícules.

El primer volum inclou a més estudis de com s’ha vist el cinema de Berlanga a l’estranger i analitza qüestions tan diverses com el paisatge, l’ancianitat o la visió de la feminitat en la vida i obra de Berlanga des de perspectives contemporànies.