En 2005 es va posar en marxa el primer intent d’unir les muixerangues en una Federació de Muixerangues, però no va durar el temps suficient per a consolidar-se. Parlem amb Toni Alminyana, President d’aquella Federació.
Quina era la situació del fet muixeranguer quan es va decidir crear la Federació?
Veníem d’un moment en què apareixien noves colles, com van ser Sueca i Carcaixent, i també a Pego van haver moviments per a formar-ne, anant cadascuna a la seua, i alhora un grupet de persones, amb experiències diverses, nodrien un moviment de recuperació de les muixerangues, col·laborant a Sueca, Pego, València, o Silla. En 2005 a l’Alcúdia van organitzar un Aplec de les colles que en aquell any estaven operatives, incloses les dues d’Algemesí. Ja es va plantejar, sense fer una elaboració detallada, la conveniència de coordinar-se i de donar criteris a les colles que anaven sorgint. La idea anava prenent cos mentre anaven celebrant-se més Aplecs, i es va pensar en crear un instrument jurídic que permetera la coordinació, com va ser la Federació de Muixerangues. I confiant en anar sumant efectius a les muixerangues, fins que trobàrem suficient gent per a dotar-la d’una organització operativa.
Quines colles es van federar?
En un primer moment es va intentar que entraren les dues Muixerangues d’Algemesí, però finalment només es va integrar la Nova Muixeranga. A més, Els Negrets de l’Alcúdia, el Ball dels Locos, la Muixeranga «La Construcció» de la Safor, ara Muixeranga de la Safor, i la Muixeranga de Sueca, sorgida de la ronda de cinc Aplecs de Muixerangues (Sueca en va fer el segon). La Muixeranga d’Algemesí no ho va veure clar, i la de Carcaixent no va acabar de tindre continuïtat.
Quines van ser les activitats desenvolupades per la Federació?
Bàsicament, en fase de constitució i un cop constituïda, va ser el fòrum en què es van organitzar els darrers Aplecs de Muixerangues, de 2007 a 2009.
Creus que l’existència de la primera federació va influir en l’actual FCM?
En la meua opinió, el fet de bastir una estructura que fera visible la possibilitat de treballar plegats va ser un fonament necessari per tal que les persones que dirigien les colles recolzaren la idea de federar-se. I quan es va produir l’expansió més recent, ja per 2014-2015, per l’aparició de la Conlloga, que segurament és la muixeranga creada en el segle XXI que va arrencar amb més afiliats, el fort salt de la Muixeranga de la Safor, i el naixement de noves colles, d’Alacant a Vinaròs, ja va trobar el terreny més adobat.
Per què creus que el primer intent de federació no va quallar?
Amb la visibilitat adquirida des de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut i l’expansió de nord a sud del fenomen muixeranguer, costa de posar-se a hores d’ara en situació per a explicar com era en aquells moments, però la reticència de la Muixeranga d’Algemesí, potser és explicable perquè de cinc muixerangues, tres eren les diguem-ne tradicionals, les del poble i els Negrets de l’Alcúdia i dos eren recents i experimentaven oscil·lacions en el nombre de participants i el concepte de colla (el Ball dels Locos miraven prou als castellers com a referència, i van ser importants com a precursors en els començaments a la Safor, la cinquena colla federada) que podien generar desconfiança en certs sectors.
La massa social en alguns moments va ser la necessària per a seguir fent actuacions, però no per a reflexionar i dedicar temps a tasques organitzatives més enllà de la colla.
Com valores l’actual FCM?
Considere que a hores d’ara hi ha uns òrgans que funcionen bastant bé en el sentit de servir de referent per a les persones que han de dirigir les colles, tant a nivell social com tècnic, en la forma de fer les figures en assajos i actuacions, en el manteniment d’un mínim teixit durant els 14 mesos de confinament de diversos graus que ens ha impedit reunir-nos per a assajar, i en la interlocució amb els agents públics que ens regulen i ens faciliten la contractació d’actuacions.
