Vaig conéixer Pere Maria Orts i Bosch fa molts anys, de la mà de l'escriptor d'Alginet Josep Lozano. Vàrem tenir el privilegi de visitar sa casa i ell ens va fer de cicerone i ens va anar explicant anècdotes i curiositats de les obres d'art que allaraven amb ell: això feien, en veritat, perquè vivien -algunes- en certes habitacions, com si tinguessen una personalitat pròpia que es veia reforçada, encara, per l'estima vertadera que Pere Maria Orts deixava traslluir amb les seues explicacions. Molts anys després -i gràcies a la mediació d'Antoni Ferrando-, l'erudit i col·leccionista valencià va posar sengles pròlegs a dos treballs meus -el primer, en companyia del ja esmentat Ferrando i sobre Jaume I; el segon sobre Isabel de Villena. Va ser per a mi tot un privilegi.

Ara, l'AVL, aprofitant el centenari del naixement de l'il·lustre benidormer, li dedica un volum, en col·laboració amb l'editorial Afers, on es recullen una sèrie de treballs i on es conté, en bona mesura, el pensament d'aquell home amabilíssim, erudit i sensible que, amb una generositat que és difícil de trobar, va anar col·leccionant documents antics i obres d'art valencianes i, a la fi, les va donar al seu país: a l'Arxiu del Regne de València, a la Biblioteca Valenciana i al Museu de Belles Arts. Els valencians no som massa agraïts amb els pares de la pàtria, amb els pròcers i amb les personalitats insignes amb què el clima, en un altre temps tan benèvol amb nosaltres, ens fa obsequi -i ho dic pensant en l'erudit Josep Rodrigues, que a les acaballes del XVII justificava així l'abundància d'autors a les nostres terres. Però és d'agrair que l'AVL i Afers l'hagen recordat i hagen fet aquest esforç: papers dispersos d'Orts i Bosch que mostren la seua manera de veure el món i la nostra valencianitat. I una entrevista final que s’acompanya de l’homilia de Miquel Navarro en el seu funeral i d’una lloança acadèmica de Ferrando. Prologat el volum per Ramon Ferrer, president de l'AVL, és un llibre que preserva la memòria d'un home brillant i valencià: Pere Maria Orts i Bosch: Mirades al passat, memòries del present, i, en paraules de Ferrer, aprofitarà «per a transmetre a les noves generacions les seues preocupacions pel futur del poble valencià».