L'incansable i sempre erudit amic Emilio Callado, de la Universitat Cardenal Herrera - CEU, ha tret a la llum fa ben poc, a les Publicacions de la Universitat de València, un volum amb el títol de Vergel de perfectíssimas flores. El convento de Corpus Christi de Carcaixent, on es fa un estudi d'aquell cenobi de monges dominicanes a la població de la Ribera i on, a més, s'edita el manuscrit de fra Josep Agramunt, El parayso de Dios. Idea del religiosíssimo monasterio de señoras dominicas de la real villa de Carcagente, conservat actualment -i certament, de manera miraculosa- al convent de la Immaculada Concepció de Torrent.

I és així com hem pogut assabentar-nos d'una altra presència demoníaca -ara a les terres de la Ribera. De fet, no són estranyes aquestes manifestacions del maligne en convents i monestirs i, en especial, entre les dones i els homes que es dedicaven a Déu. Per increïble que semble, durant els segles XVII i XVIII és pensava que el fet de les aparicions diabòliques o de l'existència de les endimoniades -solien ser dones, però no només- anava lligada a la virtut. Així, com més virtuosa era una persona, com més prop de Déu es trobava, més risc hi havia que el mateix diable intentàs posseir-la, per fer-la pecar d'una manera o d'una altra.

I aquests deuen els casos que reconta fra Agramunt, referits a sor Hermenegilda. Així, un dia, mentre la sor i una companya anaven a executar una «obra buena», el dimoni es va aparéixer com «una cosa tan disforme que parecía un cuero lleno de ayre» i impedia el pas per una escala per on pujaven aquelles monges. En una altra ocasió, el diable va fer tant de soroll que semblava que tot el convent s'hagués enfonsat. A la fi, «el demonio se fue avergonzando de ver que no podía impedir las fragancias de esta perfectíssima rosa.» I aquelles coses les narrava la mare dominica a les seues novícies «para fortalezerlas contra los miedos que procurava impressionar el enemigo en las almas, quando más procuran esmerarse en los exercicios de virtud». I acaba l’episodi, fra Agramunt, tot dient; «Burlávase la hermosura de la rosa del asqueroso torpe infernal escarabajo».

Com es veu, aquell dimoni del barroc no sembla tan horrorós en els seus actes com alguns dels homes que vivien en aquell temps i, per suposat, sembla un bon xicot, si el comparem amb alguns que han actuat i actuen en nom de les creences religioses.