Fem molta gala del ‘pensat i fet’, encara. Però mentre critiquem fins a l’avorriment el clàssic aforisme d’Unamuno -«!Qué inventen ellos!»-, fem gràcia de la nostra inspiració pirotècnica. Sense parar a pensar que una mascletà és l’element de la festa menys improvisat. A més de la prova-error de cada petard, està el magatzematge segur, el transport adequat i per descomptat el muntatge calculat. Cert que després tota l’elaborada logística es crema en pocs minuts, igual que una bona paella necessita un mínim de dues hores d’atenció, sense contar el temps de la compra. Així que encaixant allò de pirotècnics i paellers, la panxa em regirà cada vegada que es considera virtut el pensat i fet.
El grau d’espontaneïtat d’una societat està en la seua organització. Fa anys que, coincidint amb l’èxit d’Amazon, s’ha popularitzat la teoria del ‘caos organitzat’. Des dels primers anys d’escola hem aprés que les societats nòmades pertanyen a un estadi primari, en contraposició a les anomenades societats civilitzades, com la nostra. En canvi gràcies a investigadors com Gilles Deleuze, Arnold J. Toynbee o Georges Dumezil, sabem que els nòmades eren i són societats amb estructura i organització pròpies, amb una diversitat envejable en comparació a la forma d’Estat convencional que uniformitza.
L’èxit de les comandes ultraràpides de les 18.000 referències a disposició del client de la companyia de Bezos es gestionen en locals de 2.000 metres quadrats coneguts com a ‘magatzems urbans’. L’amo d’Amazon acaba de predir que acabàrem vivim en grans colònies flotants en l’espai, encara que no tindran res a veure amb les actuals estacions espacials, i molt lluny de les produïdes en la factoria Hollywood. No obstant això, assegura que les ciutats de l’univers seran una espècie de museu i ressort de vacances on les futures generacions podran gaudir de la naturalesa i, probablement, «de les gambes roges de Dénia», tal qual. Va ser llegir-lo i començar a preocupar-me. D’ací a deu anys, estarem sense gambes. Pensat i escrit.
