Entre els anys 1519 i 1523, les terres valencianes es varen veure immerses en un daltabaix social, polític, econòmic i bèl·lic: les Germanies. Una guerra valenciana on el protagonista absolut de tot allò va ser el poble, encapçalat per uns dirigents que, en perdre l’opció que havien promogut, varen pagar amb la vida l’atreviment de demanar una major participació en els governs municipals. Vicent Peris, entre els altres. Hi hagué, després, una forta repressió sota les ordres de la reina Germana de Foix.
Però els valencians no oblidaren mai aquella revolta i les seues conseqüències, i en la memòria col·lectiva del nostre poble sempre va perdurar el mot Germania per tal d’anomenar revoltes i moviments socials reivindicatius. Els narradors directes de les Germanies s’encarregaren de transmetre’ns dades immediates i altres cronistes més reconeguts -com Viciana i Escolano- van consagrar l’esdeveniment durant els segles XVI i XVII. A finals del Sis-cents, fins i tot, una revolta camperola de les comarques centrals valencianes contra els senyors, va rebre el nom de «Segona Germania» i creà el rerefons social que va persistir durant la Guerra de Successió, amb el poble valencià partidari de Carles III d’Àustria i contra el Borbó.
Ja al segle XIX, amb la renaixença, les Germanies tornaren a ser valorades com un element històric i particular dels valencians i alguns intel·lectuals com Llombart i d’altres s’hi varen fixar i les consideren un estímul literari o un record polític aprofitable per al seu moment històric. Fins i tot, unes dècades més tard, una publicació quinzenal valenciana va rebre aquest nom: Germania (1925-1926). I no va ser l’única. Durant la segona meitat del segle XX començà l’estudi rigorós del fenomen, amb noms com els de Fuster o Reglà i, fins i tot, es va literaturitzar, com ja s’havia fet anteriorment, però, ara, amb ulls nous: Crim de Germania, de Josep Lozano.
Ara, cinc segles després d’aquell esdeveniment bèl·lic a les terres valencianes, ens calia recordar-ho, contemplar el fenomen des de l’òptica actual i tractar de comprendre com l’hem recordat al llarg dels segles. Per això, la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València celebra, el proper dia 24 -ni que siga online i perquè, així, arribarem a més gent-, un congrés - «El record de les Germanies»- amb l’objectiu de portar a aquell moviment del poble valencià a la nostra memòria.
