El verb «blanquejar» va eixamplant el seu significat, el seu camp semàntic. Últimament hem pogut vore’l emprat en el llenguatge polític, «Per què es blanqueja Vox?», «El Govern blanqueja a Otegi». En principi, «blanquejar» era ’acció de fer o tornar blanca alguna cosa que abans no ho era’, ‘emblanquinar’, ‘adobar pells’, o, si més no, de ‘fer-la més clara’. «Ja blanqueja el carrer, comença a nevar», «El monyo ja li blanqueja, està mig canós».
Després, «blanquejar» començà, a més, a designar I’operació de ‘convertir (els diners negres) en diners legals’. Accepció que apareix en l’entrada «blanquejar» del Diccionari normatiu valencià i en pràcticament tots els diccionaris publicats en els darrers trenta/quaranta anys. Recordem el polític castellonenc que, per mitjà de la loteria (li tocava quasi tots els anys), blanquejava diners arramblats corruptament.
Però en els últims temps, «blanquejar» ha ampliat el seu significat i s’usa per a difuminar, suavitzar fets, doctrines o ideologies extremistes, mostrar com a presentables conductes, comportaments, actituds, posicionaments polítics nocius per a la convivència; també per a ‘llavar males imatges, esborrar taques per accions delictives o il·lícites’, «Intenta blanquejar el seu passat de pederasta», «No s’ha de blanquejar el feixisme».
Per eixos usos reals del verb «blanquejar», especialment en el llenguatge periodístic, els diccionaris haurien d’incloure l’accepció comentada de ‘llavar, netejar, tapar imatges negatives’ en els seus repertoris.
Un altre verb que ha eixamplat també el seu significat és «blindar», que, en principi, era ‘protegir exteriorment amb planxes de ferro o acer les coses o els llocs contra els efectes de les bales, el foc, etc.’, «Molts vehicles de les forces armades són blindats», «Les portes i les finestres del xalet les té blindades», però també té sentits figurats, molt usuals en diferents registres, ‘protegir de l'accés extern o de qualsevol acció no desitjada establint clàusules legals en contractes de tota classe, en acords polítics que garantisquen el seu compliment, posant barreres o obstacles de maneres diverses’, «El meu fill canvia d’empresa, però amb un contracte blindat per a 15 anys», «Els jubilats exigixen un acord que blinde les pensions en la Constitució i les pujades d’acord amb l’IPC», «Les vacunes són precises, però no suficients per a blindar-nos contra el coronavirus», «Estic ja blindat contra les seues mentires».
La idea bàsica, present en totes les accepcions, és la d’aplicar una protecció extrema contra qualsevol amenaça. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha ampliat, en el Diccionari normatiu valencià, la definició de «blindar», amb l’accepció de ‘garantir, assegurar el compliment d’un contracte, però cal que seguisca normativament eixamplant els sentits d’este verb, d’acord amb els usos actuals esmentats, especialment en els mitjans de comunicació, encara que en el Diccionari de la llengua catalana (IEC) només està amb els blindatges de ferros, formigons i altres materials, sense sentits figurats.
Per cert, l’article de Josep Lacreu, «Blindar», de la secció ‘Pren la paraula’ del diari Levante-EMV (amb data de 29-03-2021) descriu amb tota precisió els sentits, registrats i no registrats normativament, d’este segon verb tractat hui. Si el lligen, voran la necessitat d’eixamplar el seu significat normatiu.
