Cada deu anys la ciutat de Valls (Alt Camp. Tarragona) celebra les festes Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela. Haguera tocat fer-les l’any passat, però la situació pandèmica va fer que s’ajornaren fins enguany. Com no podia ser d’una altra manera, els castells formen part de la programació del municipi considerat el quilòmetre zero casteller, amb els famosos Xiquets de Valls, que tenen el seu origen en la muixeranga, el ball de valencians. Per aquest motiu la Muixeranga va estar present en diversos actes del Simposi Casteller celebrat el cap de setmana passat.
La ponència inaugural en la sala d’actes Convent del Carme va anar a càrrec del musicòleg valencià Vicent Torrent, cantant i fundador del mític grup Al Tall, en la qual va fer un repàs de la important vinculació de la música amb els castells catalans i la muixeranga valenciana, i dels instruments que es fan servir en cadascuna de les tradicions: la gralla en els castells i la dolçaina en les muixerangues.
A continuació es va dur a terme una taula rodona dins de l’àmbit social del Simposi, amb el títol «La represa del patrimoni immaterial post pandèmia», per tractar com algunes de les grans celebracions patrimonials immaterials afronten la nova era després de la crisi sanitària. En aquesta taula rodona van participar Isaías Rodríguez de la Setmana Santa de Sevilla, Miquel Àngel Limon de les Festes de Sant Joan de Ciutadella, Josep Vicent Peiró de les Falles de València, i Enric Sorribes, president de la Federació Coordinadora de Muixerangues.
Sorribes va exposar les característiques pròpies de l’activitat muixeranguera, les accions dutes a terme des de febrer del 2020 per part de les Federació i de les colles muixerangueres en relació amb la pandèmia, i les seues conseqüències socials i econòmiques. També com s’estava duent a terme la represa i les principals dificultats que s’estaven trobant les muixerangues, en especial en allò que fa a la massa socials, les finances i la xicalla, i les mesures sanitàries del Protocol elaborat per la Federació. També es va debatre el paper de la dona en cadascuna d’aquestes manifestacions patrimonials.
En la taula oberta de comunicacions, Pau Pertegaz, fundador de la Jove Muixeranga de València i anterior mestre d’aquesta colla, va presentar la seua investigació al voltant de la hipòtesi de les arrels negres de la muixeranga. Aquesta hipòtesi es basa en què van ser els esclaus negres duts als territoris de la Corona d’Aragó, en especial a l’antic Regne de de València, procedents de la costa occidental africana, que van ser l’origen del que coneixem com muixeranga o ball de valencians, ja que aquests venien d’una cultura on es feien (i encara es fan) construccions humanes, i que una vegada al nostre territori van participar en seguicis processionals en diverses festivitats i celebracions, fins el punt que trobem referències en la cultura popular en determinades danses, una de les quals són els Negrets de l’Alcúdia.
També l’historiador Joan Bofarull, mestre de la Muixeranga de Vinaròs i vocal de la Junta Executiva de la Federació Coordinadora de Muixerangues, va presentar una comunicació al voltant del primer mestre del Ball de Valencians de Reus el 1706.
Els propis Negrets de l’Alcúdia devien haver actuat en la Diada Castellera que va tindre lloc al dia següent, però com a conseqüència de la pandèmia van refusar la invitació de l’organització de les Decennals. No obstant això, van estar presents en una exposició de manifestacions de seguici festiu.
