A les valencianes i valencians, i és una cosa molt humana, ens agrada parlar de la nostra llengua. Sobre les varietats, sobre el vocabulari, sobre particularitats locals, sobre el seu ús. I cal que parlem sobre això últim: la preocupació sobre la situació actual del valencià ha augmentat. Han sonat les alarmes, i ens acostem perillosament a un punt de no retorn.
Malgrat que mai no s’ha estudiat tant de valencià com ara, ni ha hagut tanta població amb la capacitat d’entendre i expressar-se en valencià com la que tenim, el seu ús social recula al carrer. El castellà domina amb força les xarxes socials i els patis de les escoles, fins i tot a zones plenament valencianoparlants. La falta d’oferta d’entreteniment en valencià i la reciprocitat de Mitjans de Comunicació en la nostra llengua tampoc no ajuden. O fem alguna cosa per a revertir la situació del valencià, o la nostra llengua desapareixerà.
Tanmateix, cal reivindicar aquells espais on la llengua gaudeix de bona salut. I el món muixeranguer és un bon model. A les colles, hi conviuen moltes nacionalitats, llengües i orígens. Tot i la varietat de llengües maternes pels components de les muixerangues, moltes muixerangueres i muixeranguers han fet del valencià la seua llengua d’identificació. És a dir, en són moltes les persones que s’identifiquen i senten emocionalment el valencià com a la seua llengua pròpia. Per davant o al mateix nivell que la seua llengua inicial, en cas que siga diferent del valencià.
Les persones interessades pel valencià i preocupades pel seu futur ens hem de fixar en el que passa a les muixerangues, i com s’ho fan perquè el valencià gaudisca de bona salut i prestigi, i conèixer com és la convivència lingüística a les muixerangues, que és plena, tot i que la predominança del valencià és indiscutible.
És evident que la vinculació de la muixeranga amb les nostres arrels és un factor determinant, però no l’únic. El món muixeranguer ha sabut construir un espai lingüístic segur, lliure de valencianofòbia i discriminacions, que permet que les persones s’expressen en valencià sense complexos. Malauradament, les vulneracions de drets lingüístics estan plenament vigents quan t’adreces a l’administració pública, a les forces i cossos de seguretat o a una botiga o establiment públic. Per contra, és eixe espai segur que són les muixerangues el que fa que tanta gent se senta a gust i s’anime a utilitzar el valencià a les muixerangues.
El fet que et pugues expressar en la teua llengua, sense que et recriminen, és un factor importantíssim perquè el valencià gaudisca de bona salut. Les muixerangues són eixe espai amable i respectuós en el qual sempre et podràs expressar en la llengua que vulgues sense necessitat que et diguen com has de parlar. També han construït un espai en el qual el valencià també és llengua d’acollida i persones nouvingudes es troben un ambient en el qual poden aprendre, usar i socialitzar en valencià.
Cada 21 de febrer des de 2007 celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, i vull aprofitar des d’ací per a reivindicar que totes i cadascuna de les 6.000 Llengües parlades al món són dignes i s’hauria de poder viure fent servir qualsevol d’elles, sense discriminació, ni perjuí. I començant per casa nostra, el valencià, llengua pròpia i oficial del País Valencià, no pot continuar discriminada a una segona posició respecte al castellà. Som moltes les persones que volem viure plenament en valencià, tant si es tracta de la nostra llengua materna, com de la nostra llengua d’identificació. I perquè això siga possible, i agafant les muixerangues com a inspiració, cal que les administracions i la societat civil impulsen més espais segurs que permeten recuperar salut al valencià i créixer. Fem possibles espais on el valencià gaudisca de prestigi, espais que servisquen d’acollida a persones nouvingudes i que demostren que la convivència és possible.
