Divendres de la setmana passada va ser Sant Joan, celebració que al llarg de la història ha donat lloc a crear moltes dites i refranys. Una de les més conegudes és «Per Sant Joan bacores, verdes o madures, segures», que indica la data aproximada que maduren les bacores, ‘fruits de la figuera bacorera’. Amb la veu «bacora» poden referir-nos a diversos significats, però la «bacora» més coneguda com a tal és ‘figa primerenca i molt saborosa’, produïda pel majestuós arbre esmentat’. Té la sinònima «figaflor». És una varietat de figa diferenciada de la més general pel temps en què madura, a principis d’estiu, mentres que la més ordinària ve a l’agost/setembre. I tenim la dita «A l’agost, figues i most». Per tant, qui vullga collir bacores, amb cop o a mà, des de terra o pujant a algun cimal de la figuera, que vaja ara, finals de juny o juliol. Però no totes les figueres fan bacores. Si anem a una figuera estos dies i no veiem bacores, ni verdes ni madures, és que no és bacorera. Anem-nos-en a una altra que ho siga. Altres sentits de la paraula «bacora» fan referència a ‘peix semblant a la tonyina, però més menut, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc i el ventre blanc’. I una persona dèbil de caràcter també és un o una bacora, «Eres un bacora, Vicentet, espavilat un poc». I la «vulva», ‘part dels genitals externs femenins’, també la coneixem com la «bacora», entre altres diversos i variats noms, com «figa», «xona», «parrussa» i altres. I de la «bacora» passem a la figa, la varietat ordinària i un poc més tardana d’esta fruita. És, com sabem, ‘fruit de la figuera’. Alguns dels seus significats són iguals o molt semblants a la bacora, com la citada ‘vulva’, ‘fluix de caràcter, delicat, sensible’, ‘ingenu/ènua’, «El meu marit és un figa», «No sigues figa, dona». En la parla valenciana tenim un significat d’eixa veu que no té res a vore amb els mencionats, com és «fer figa», que vol dir ‘fracassar, fallar, no funcionar’, «El negoci ha fet figa, i l’hem hagut de tancar», ‘defallir, perdre les energies’, «Les cames li fan figa». Este últim sentit, el de fallar les forces a una persona, més concretament, a un cicliste, es correspon, aproximadament, amb el castellà «pájara», ‘abaixó súbit que impedix al cicliste mantindre el ritme de la carrera, de l’escapada, etc.’ «Anava ben situat en el pilot de davant, però les forces li han fet figa, i s’ha quedat darrere». I tornant a les bacores i a les figues, com a fruites comestibles, si volem collir-ne i no hi arribem des de terra, ni volem arriscar-nos a pujar a un cimal de la figuera, hem de collir-les amb un «cop», ‘canya llarga amb un extrem badat i obert en forma d’embut, de manera que forma un recipient que servix per a collir figues i altres fruites’. Eixe «cop» és molt útil i molt propi de la parla valenciana. D’eixe i d’altres «cops» en parlarem més un altre dilluns.