Fa uns pocs dies vaig sentir, en el tren València-Xàtiva, que una passatgera assentada en el compartiment contigu deia a la seua veïna de seient: «Que ‘arriscà’ i que ‘templà’ és la xicona de Xaro!». Vaig pensar: «Això és valencià genuí, ‘pata negra’». No a soles per les veus «arriscada» i «templada» que, com sabem, tenen significats diversos, cada una d’elles, sinó pel sentit de ‘ben plantada i vistosa’ que l’autora de la frase donava a estes dos paraules.
L’adjectiu «arriscat» significa ‘que presenta riscos, perillós’, «Un projecte d’empresa arriscat», «El meu gendre és bomber, una professió arriscada», «Fer pònting és un deport arriscat». És també ‘que afronta els riscos, agosarat, atrevit’, «Necessitàvem un grup d’hòmens arriscats».
Aixina el descriuen els diccionaris en les primeres accepcions d’este adjectiu, que en castellà és «arriesgado», però en la parla valenciana «arriscat» també té un significat que no res a vore amb els perills ni amb cap atreviment; també té el sentit de ‘ben plantat, templat, lleuger, resolt’, «El meu nebot és un xic ben resolt i arriscat», «Era una dona de cinquanta anys, encara molt arriscada». «
Arriscat», en este sentit, el tenien arreplegat els diccionaris valencians com el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el SALT i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha donat condició normativa definitivament a l’adjectiu «arriscat» en este sentit. Amb esta accepció de ‘vivor’, ‘bona planta’ l’han usat Teodor Llorente, Maximilià Thous, Lluís Guarner, Martí Domínguez, Enric Valor, Pasqual Alapont, Raquel Richart i molts altres.
Del caràcter genuí i ben nostrat de la paraula «xicona», dita per la veïna citada, no hi ha dubte, encara que l’ortodòxia lingüística no és massa partidària dels «xicons» ni de les «xicones», per considerar-les paraules dialectals o col·loquials. Com sabem, «xicon» fa referència a ‘persona jove’, sinònim de «xic», «xicot» i «xaval». «El meu nebot festeja amb una xicona de Torrent», «El carrer estava ple de xicons esperant el bou». És també una paraula registrada per l’AVL, i per tant, normativa. «Xicon» i «xicona» també tenen el sentit de «nóvio» i «nóvia», «La xicona del meu fill és de la seua edat».
I l’altra paraula pròpia de la parla valenciana expressada per la veïna de viatge citada és «templada». La veu «templat» significa ‘suau, ni massa calent ni massa fred’, «Temperatures templades», «Aigua templada, ni freda ni calenta»; ‘equilibrat entre un extrem i l’altre’, «Una decisió templada», «Una persona de caràcter templat». Té els sinònims «temprat» i «trempat».
Com deia més amunt, el vocable «templat» és propi de la parla valenciana, i més encara en el sentit de caràcter o imatge d’una persona. «Templat» és també ‘ben plantat, atractiu, arriscat’, «Les xiques d’este poble són ben templades», «Mira que el teu net és ben templat».
L’adjectiu «templat» durant molts anys ha tingut l’estigma de castellanisme, en tots els seus sentits, però l’AVL li ha donat caràcter normatiu definitivament, de manera que podem dir i escriure que som templats i templades, sense complexos linguístics.
