Josep Marco, àlias el Penjadet, va ser un d’aquells miquelets valencians que s’uní a Joan Baptista Basset des del principi de la seua aventura militar a les nostres terres, amb la intenció de defensar els drets a la corona d’Espanya de l’arxiduc d’Àustria, Carles III, quan desembarcà a Dénia. L'algemesinenc Marco, segurament ja tenia una trajectòria suficientment destacada, quan arribà a València, amb les tropes, convertit en un dels homes de confiança dels poders austriacistes. De fet, el 1706 va participar a la conquesta de Xàtiva i a l’enfrontament de Burjassot contra l’exèrcit de les Dues Corones -Espanya i França-, al costat dels generals Basset i Nebot, i va ser per aquell fet que el català Francesc de Castellví, a les seues Narraciones históricas –escrites des de l’exili, a Viena-, el fa eixir per primera vegada en el seu relat: “José Marco, de Algemesí, nombrado el Penxadet.” A la Ribera, l'opció dels Àustries degué de ser majoritària entre els estaments populars. Però el cas del Penjadet, sembla tenir un relleu especial, per com va saber adaptar-se als esdeveniments que anaven succeint-se al seu voltant: va participar en les diferents campanyes militars en terres valencianes, i caldria destacar la seua participació en la defensa de la ciutat de Xàtiva contra els francesos, després de la desfeta d’Almansa. L'esmenta, fins i tot, un proborbònic tan erudit com Manuel Minyana en la seua crònica en llatí. Però és de nou Castellví qui ens informa que va estar nomenat comandant per milord de Peterborough el mateix any 1706, i, amb aquella graduació, segons el dietarista Isidre Planes –que el devia de conéixer de molts anys abans, per la ironia que posa al seu comentari-, s’encarregà de mantenir segura l’Albufera per a les expedicions de caça de sa majestat Carles III. Ara bé: com tothom sap, la presència del rei Àustria a València -que situava el nostre país al bell centre del món, convertint el cap i casal en capital de la monarquia dels Àustries-, només va durar uns pocs mesos i, al poc, la cort es va retirar a Barcelona. Anys més tard, torna a ser Francesc de Castellví qui ens el situa al conegudíssim setge de Barcelona, el 1714, defensant aquella ciutat contra Felip d’Anjou i en qualitat de capità, dirigint una “compañía suelta.” Després, sembla que el seu rastre es perd a les comarques barcelonines, a les ordres d’Antoni Desvalls, i encara degué actuar -segurament en contacte amb el bandolerisme de la zona- al Camp de Tarragona.
