Algemesí i Valls, muixerangues i castells

El passat diumenge 22 d’octubre, coincidint amb la diada de Santa Úrsula, es va inaugurar el Museu Casteller a Valls (l’Alt Camp), quilòmetre zero i bressol dels castells.

La Muixeranga d’Algemesí va ser la convidada d’excepció a l’acte inaugural que va tindre lloc després de les emocionantíssimes rondes de castells de les dues colles locals: la Colla Vella Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Qui no ho ha viscut no es pot ni imaginar el que es viu a la plaça del Blat cada any per Santa Úrsula.

La festa va començar després de la tradicional desenfaixada del casteller en la plaça del Pati, on els algemesinencs lluïren dues Torretes, un Altar i una Alta de cinc. A continuació pel carrer de la Cort, els muixeranguers encapçalaven una cercavila amb representants de les colles castelleres vingudes de tota la geografia catalana. En aquell acte hi participaren representants de 80 de les 102 colles en actiu que hi ha en l’actualitat, segons ens explicava Jordi Robert, vallenc i expert en cultura popular.

L’acte principal de la inauguració de Món Casteller, que així s’anomena el museu, tenia lloc a la plaça del Blat, escenari mític del castellisme on els muixeranguers tornaren a enlairar la que potser siga la seua figura més representativa: l’Alta de Cinc.

Sobre com les muixerangues van arribar al Principat i es van convertir en els castells actuals se n’ha parlat i escrit molt, afortunadament tenim algunes certeses i també podem rebutjar algunes teories que, pels motius que siga, han quallat molt entre la gent. No, els segadors d’arròs no portaren a Catalunya la muixeranga, com explicava de manera didàctica Joan Bofarull en aquest mateix diari. L’arròs es va començar a llaurar al delta de l’Ebre cap al 1860 després d’aconseguir canalitzar el riu i quasi dos segles abans ja anaven colles de valencians fent muixerangues per terres tarragonines.

A Valls, la rivalitat entre la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals, va anar deixant de banda la vessant representativa i al·legòrica dels antics balls de valencians per pujar més amunt, com més alt millor. Des del 16 de novembre de 2010, els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.Les Festes d’Algemesí van ser declarades Patrimoni l’any següent, el 28 de novembre de 2011, però ja eren Festes d’Interès Nacional des del 1977 i Meravella Valenciana des del 2008. Per què Algemesí?

Un fet fonamental seria que s’han mantingut de manera ininterrumpuda en el temps, malgrat els anys de decadència, la guerra civil i la postguerra, el poble les ha sabut conservar fins a hui.

Per una altra banda, la clau la tindrien els germans Blai i Josep Querol i Gasulla, morellans de naixement. L’any 1747 es commemorava el cinqué centenari de la troballa de la Mare de Déu de la Salut i, Blai Querol, rector d’Algemesí, es va encarregar de preparar la celebració de l’efemèride però un any abans, el 1746, es va morir i fou el germà Josep, també vicari i capeller en Algemesí qui s’encarregà de dur a terme la celebració. Ells dos serien els responsables de la importació dels balls populars del Sexenni de Morella: bastonets, tornejants... tot i que després han anat evolucionant de maneres diferents, en la vestimenta, les melodies i els mateixos balls. Jordi Bertran ho explica en l’article “El ball de valencians o muixeranga com a gènesi dels castells” que obri el llibre publicat per la Muixeranga d’Algemesí i l’Institut Valencià de Cultura.

Enguany, la Muixeranga d’Algemesí està de celebració, es compleixen 50 anys del ressorgiment (que no recuperació) d’una tradició, la de fer muixerangues, que d’estar prop de la seua desaparició ha passat a viure el seu millor moment, com ho demostra la celebració de l’Aplec de Muixerangues a l’Alcúdia.

Aquesta era la setena volta que la Muixeranga d’Algemesí actuava a Valls i no ens equivocarem si afirmem que ens sentim valorats i estimats cada vegada que xafem la capital de l’Alt Camp.