El gran incendi de València

A punt d’enviar el meu article m’avisen que estan retransmetent per la televisió un gran incendi a València. Veig la immensitat de la desgràcia i automàticament decidisc substituir l’article per aquest. En el que acabava de redactar, criticava l’alcaldessa de València i altres autoritats, com faig normalment, però això podia esperar, perquè el que estava succeint a Campanar era gairebé apocalíptic. Mentre veia la televisió anava reflexionant i em vingué al cap quan vaig ésser alcalde de Silla, el gran incendi nocturn en una fàbrica a les afores de la ciutat i com m’ho passí de malament des del primer moment i durant molt de temps, perquè les administracions municipals tenim molt a veure en aquests casos, començant per les gestions immediates de salvaguarda i protecció del veïnat i les d’aclariment de responsabilitats en la concessió de llicències d’activitat, de supervisió, de compliment de les normatives, etc. 

Davant de la dimensió de l’incendi de València, que podia haver estat major, i tenint en compte les opinions que avançàven alguns professionals, es comprenia molt bé que la gestió dels bombers era la correcta per a salvar les persones i de la policia municipal, de les autoritats i del veïnat que en tot moment obeïa el que se’ls manava. Una cosa no encaixava bé i era la rapidesa com avançava l’incendi i la dimensió que anava adquirint fins que devorà totalment els edificis en flama. Crec que fou un enginyer, o un arquitecte, qui suggerí que la façana estava feta amb un material altament infamable que podia no haver estat prohibit en el moment de la construcció (2002, boom i crisi de la construcció, alcaldia de Rita Barberà), però que ho està ara; per això entenc que hi tindran responsabilitats els promotors, els constructors, l’Ajuntament, els col·legis professionals i la Generalitat i que ara hauran d’aclarir-se les asseguradores, els bancs prestamistes i els propietaris, per a les reclamacions, 

I s’hauran de prendre decisions, prioritàries i immediates, de cara a les famílies afectades, com està fent l’alcaldessa, que ja ha ordenat tres dies de dol a la ciutat, la suspensiò de la crida fallera i l’atenció als veïns afectats… Crec que està fent-ho bé i la felicite, però és el començament; sort.

Pel facebook sé que tots els meus amics i amigues estan bé; també m’han preguntat si ho estic jo i ho estic.