Set amants de la lectura recomanen un llibre per Sant Jordi

Personalitats del món de la lectura seleccionen algunes lectures per al Dia del Llibre, que se celebra el pròxim 23 d’abril 

Una dona amb llibres en una edició passada de la fira.

Una dona amb llibres en una edició passada de la fira. / Levante-EMV

Marina Segura

A un dia de l’arribada de Sant Jordi, els carrers es preparen per a desbordar-se de roses i d’històries per a descobrir entre pàgines. Si encara no tens el teu regal per al Dia del Llibre, et deixem una selecció de recomanacions fetes per set personalitats del món de la lectura.

  • «Qui de casa se’n va», de Toni Cucarella (Amsterdam Llibres). La filòloga i mediadora de lectura, Carme Navarro, recomana el nou llibre de Toni Cucarella, un autor que qualifica de «mestre terrisser» que «modela amb mestria la llengua», com si es tractara d’una peça de fang. «Una novel·la enlluernadora que parla de la identitat i d’un món que s’esllangueix, un relat farcit de personatges captivadors i històries corprenedores». 
  • «El meravellós llibre de la mort», de Soledad Romero Mariño i Mariona Cabassa (Litera Libros). L’editor de Litera Libros, Juan Romero, selecciona aquest llibre il·lustrat per tal que parlem de la mort com a manera de celebrar la vida. «La mort forma part del cicle de la vida. És tan natural morir com ho és néixer. Quan naixem tots els éssers estem destinats a morir. És una de les lleis sagrades de la natura».
  • «L’habitació d’en Jacob», de Virginia Woolf (Editorial Navona). «Perquè m’ha permés volar com una gavina, suaument, planejant per damunt de les paraules, i gaudir de la literatura en estat pur sense trames simplistes, ni esquers que la distraguen, convidant la ment a construir-les». Per a l’autora Elvira Cambrils, Woolf és un encert segur per a regalar. 
  • «La por de la bèstia», d’Anna Moner (Amsterdam Llibres). «Combina les vides d’un homicida en sèrie i d’una xica enclaustrada, sola, a la casa familiar, on l’art, la pintura i la música tenen un paper fonamental en la recreació dels assassinats». El bibliotecari de Potries, Borja Fuster, ha escollit la nova novel·la de Moner, on l’autora «cuida exquisidament el llenguatge i crea una història que no pots abandonar». 
  • «Ofert a les mans, el paradís crema», de Pol Guasch (Editorial Anagrama). A Quim i Lourdes, de Gent Ràndom, els ha «encisat» la relació d’amistat que creen el Líton i la Rita en un context postapocalíptic travessat per crisis climàtiques, incendis forestals… «Deixeu-vos endur pels bellíssims moments de lluminositat que trobareu a aquesta novel·la, a pesar de totes les merdes de la vida». 
  • «Frontier», de Guillaume Singelin (Grafito Editorial). L’editor de Fandogamia, Pedro Medina, ho té clar: «‘Frontier’, de Guillaume Singelin, editat per Grafito Editorial. El seu treball anterior, PTSD, és una joia tant en l’àmbit visual com narratiu, però en ‘Frontier’ ens delecta amb un còmic de temàtica ecologista ambientat en l’espai. Sorprén a cada pàgina amb un estil preciosista. Fantabulós!».
  • «Tiberi», de Núria Cadenes (Proa). Per a concloure, Eva Gisbert, llibretera de la llibreria Fan Set, proposa viatjar a Roma de la mà de Núria Cadenes, qui «ens transporta a l’època de l’Imperi Romà amb Tiberi Cèsar, el successor d’August i fill de Lívia. Cadenes ens regala una magnífica novel·la coral i ambiciosa, trenada amb capítols breus i frases contundents. Amb una narrativa captivant, és una novel·la per llegir/recitar en veu alta».

Qüestionari editorial

Defineix la PUVen una frase:

PUV, una editorial acadèmica de referència, per a la universitat i per a la societat.

Un autor al qual t’hauria agradat editar:

M’hauria agradat haver editat, en vida, alguna obra de Manuel Sanchis Guarner i de Joan Fuster.

Quin gènere treballes?

PUV és una editorial universitària i fem llibres acadèmics, sobretot d’humanitats i cièncias socials, però també divulgació científica, per exemple, o assaig.

Què busques en un llibre que edites? 

Que sempre aporte alguna cosa, nous coneixements, noves investigacions, de la matèria que siga, però sobretot que es «deixe» editar, que ens permeta fer-lo «créixer» amb el treball d’edició.

Títol que més ha triomfat?

De títols de fons, el Manual d’ús de l’estàndard oral, de Josep Lacreu, que porta ja 11 edicions. Un dels èxits més recents és Els parlars valencians, de Vicent Beltran i Carles Segura, que ja va per la 4a edició.

Ressenya

«Amb mans invisibles» és el recull de poemes d’Emily Dickinson que l’escriptora i professora Carme Manuel ha escollit per tal de donar a conéixer l’obra de la poetessa americana a les lectores i lectors més joves (missió en la que reeixen les obres publicades en la col·lecció Vagó de versos); ajudada per les il·lustracions d’Ada Sinache, que fan un bon acompanyament als poemes.És temptador connectar la poesia de l’Emily Dickinson (1830-1856) a la figura de la poetessa que, als trenta anys, va decidir apartar-se del món i viure una vida de soledat i recolliment per la qual se l’ha anomenada «la monja d’Amherst». Formalment (en l’original anglés, com bé ens explica la Carme Manuel), és una poetessa original i innovadora, de poemes breus i concisos, amb metre senzill, arriscades metàfores i una composició on la posició de les paraules en els textos produeix un acusat impacte visual. Literàriament, ha estat inclosa en el transcendentalisme nord-americà del XIX i els seus temes transcorren entre l’admiració per la natura més propera i les experiències subjectives de l’autora davant d’elements com l’esperança, la poesia o el dolor.Però, més enllà de les peripècies vitals de la poetessa o de l’organització formal dels seus poemes, llegir aquest excel·lent recull de poemes és exposar-se a l’eixordadora força d’unes imatges i uns versos poderosament senzills. Ja siga el famosíssim (i infinitament citat) «L’esperança és una cosa amb plomes» fins al «Només l’abella et tindrà enyor» que obre aquesta crítica, els versos de la Dickinson xoquen contra el nostre cor com un tren a vapor. Qui tingués quinze anys i pogués llegir aquestos poemes per primera vegada!Quina sort descobrir aquest llibre (i tots els llibres). Perquè, com diu la mateixa autora: «No hi ha Fragata com un llibre/ per dur-nos a Terres llunyanes/ ni Corser com una pàgina/ de juganera Poesia —/Aquest viatge admet el més pobre/ sense el pes del Peatge—».

Jesús Huguet Enguita