Comencem!

 Estic al tren, tornant cap a casa, la línia de Xàtiva. Està a punt d'eixir i acaben d'indicar la via; la gent corre per trobar un lloc, jo he tingut sort i tinc seient. Una dona em somriu i pregunta pel lloc vacant que tinc al costat: «¿Está ocupado?». Jo responc també amb un somriure: «No. Està lliure», ella em diu mentre seu: «Gràcies!». Començar una conversa amb algú que no coneixes és una acció que fem cada dia. Entropesses amb algú i et disculpes, demanes un tallat en un bar que no freqüentes o canvien la cambrera d'on acostumes a anar, puges a un taxi, entres a una sabateria, vas a renovar el DNI..., accions quotidianes, innocents, però que posen a prova la llengua, la fidelitat a la nostra llengua. Quantes vegades canviem al castellà per por que no ens entenguen? Pitjor encara, quantes vegades ho hem fet per respecte?, perquè era de bona educació parlar en castellà a algú no coneixies.

Les pressuposicions, allò que donem de bestreta com a segur que s'acomplirà, són la base dels acudits i l'origen d'un cabàs de malentesos. Qui ens assegura que algú que viu a la nostra terra no és capaç d'entendre'ns? En què ens basem? Molt sovint interpretem pel color de la pell, per com vist, que aquella persona és nouvinguda i segurament l'encertarem; però això no indica ni els anys que fa que està entre nosaltres ni les ganes que ha tingut de formar part del nostre poble. D'altra banda, pensar que t'entén millor en castellà un nouvingut d'un país africà o asiàtic ja em diran vostés el trellat que té.

Que algú d'ací no parle en valencià es pot deure a molts factors, la vergonya és un d'ells. Molts dels fills dels immigrants dels anys 60 mantenen el castellà per arrelament amb la família, però això no trau que en altres contextos parlen en valencià, al treball sobretot, i que vullguen per als seus fills una escola en valencià. Que no el parlen no vol dir que no l'entenguen, que no siguen capaços de llegir-lo o escriure'l i, sobretot, que no se l'estimen. Que no consideren que el valencià és també la seua llengua.

La nova campanya de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és un rap, una cançó per a fer la revolució: «dient Bon dia! / tot canvia». Comencem!