Antoni Furió: “La València del segle XV representa l’inici d’una aventura editorial prodigiosa”

Des del passat 25 d'abril es pot visitar a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València l'exposició 'Trobes: 550 anys de la impremta a València', comissariada per Rosa M. Gregori Roig, Pau Viciano i Antoni Furió, Catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, al que hui entrevista Va de Llibres! per a aprofundir en el com de l'arribada d’aquest artefacte a València, el paper dels pioners de l’edició i les característiques dels primers llibres impresos.

El llibre imprés ja circulava per la península ibèrica, però va ser València la porta d’entrada de la impremta. Quins van ser els motius?

València era la ciutat més poblada de la península amb més de 70.000 habitants i representava un centre econòmic de primera magnitud connectat amb la resta de principals capitals comercials de l’època. La ciutat era una escala intermèdia entre ciutats del nord d’Itàlia i el Mar del Nord, cosa que va animar molts mercaders, principalment italians i alemanys, a establir-se ací. A més, València comptava amb una gran activitat cultural i artística i nivells d'alfabetització importants, no només entre les classes altes, també en capes mitjanes de la societat. Amb tot açò, un representant de la Gran Companyia Mercantil de Ravensburg, Jakob Wissland, veu una oportunitat de negoci i, amb l’excusa de la celebració d’un certamen poètic dedicat a la Verge Maria, organitzat per Bernat Fenollar el març de 1474, s’acorda editar les actes d’eixe esdeveniment sota el nom ‘Obres et trobes en lahors de la Verge Maria’. Aquest llibre, imprés pel tipògraf alemany Lambert Palmart, serà el primer de caràcter literari imprés a la península ibèrica i representarà l’inici d’una aventura editorial prodigiosa, ja al segle XV amb els incunables, però molt més al segle XVI.

La impremta també implica el naixement dels editors. Sota quines característiques es defineix eixa figura en un primer moment?

L’editor d’aleshores contempla moltes figures i, en primera instància, acostumen a ser mercaders que veuen en els llibres una mercaderia més. Després sorgiran editors amb més solvència intel·lectual que recomanen o emprenen ells mateixos la publicació de textos. Parlem de notaris, juristes o mestres de la Universitat, entre altres. Però, independentment de si eren mercaders, llibreters, teòlegs…, aquestes persones, que van fer que en només 25 anys València establira una poderosa indústria editorial, representaven el que els anglesos hui anomenen ‘editor’, el tècnic especialitzat responsable de la correcció, qui havia de tindre cura que no hi haguera errates o desviacions del text original, una figura diferent de la del ‘publisher’, qui llança eixe llibre al mercat.

Les primeres publicacions impreses imiten els manuscrits. Per què?

Perquè la impremta s'inspira en els patrons dels manuscrits, copia el format i l’estètica i respecta característiques que ja existien abans, com ara el text a dues columnes, les abreviatures i altres signes tipogràfics. Serà amb el temps que anirà separant-se del manuscrit, amb el desús de la tipografia gòtica enfront de la humanística, la qual ocuparà tota la pàgina.

Opinión tribunaAntoni Furió

550 anys del primer llibre imprès