550 anys del primer llibre imprès

Fa ara 550 anys es publicaven a València les Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, el primer llibre imprès a València i un dels primers a Espanya, el primer sens dubte de caràcter literari. València era aleshores la ciutat més populosa de la península, amb més de 70.000 habitants, i un important centre econòmic i financer, a més d’un actiu port mediterrani que la connec­tava amb les principals rutes comercials del moment, les que anaven de Venècia i les ciutats italianes a Flandes i Anglaterra i també, per via terrestre i marítima, del centre d’Europa al Mediterrani occidental. A València hi havia també colònies de mercaders de tot arreu, principalment italians i alemanys, però també castellans, portuguesos, flamencs i d’altres procedències.

No és estrany, doncs, que la capital valenciana fos una de les primeres ciutats on arribà la impremta, a penes vint anys després de la seua invenció a Magúncia per Johannes Gutenberg, gràcies d’una banda a la presència de mercaders i tipògrafs alemanys i, d’altra, al dinamisme cultural i literari de la ciutat, així com a l’alt grau d’alfabetització dels seus habi­tants, tant de les elits aristocràtiques i burgeses com d’amplis sectors de les capes populars. La prosperitat econòmica del segle XV coincidia i, de fet, es traduïa en una esplen­dor artística i literària, com testimonien l’edifici de la Llotja i el palau de la Generalitat, entre altres grans construccions de la centúria, i la plèiade d’es­criptors (Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de Corella...) que fan del Quatre-cents el segle d’or de les lletres valencianes i de les catalanes en general.

A la València del tercer quart del segle XV coincidien també els quatre elements que van fer possible l’arribada de la impremta. En primer lloc, el mercader alemany Jakob Wissland, representant de la Gran Companyia Mercantil de Ravensburg, que va tenir la idea d’ampliar l’oferta de mercaderies de la seua societat amb un nou producte, el llibre imprès, que havia estat inventat pocs anys abans al seu país. En segon lloc, el tipògraf Lambert Palmart, que l’esmentat Wissland va portar a València per tal d’imprimir els llibres que el seu compatriota li indicaria.

En tercer lloc, el dinamisme cultural de la capital valenciana i l’existència d’un ampli públic lector, capaç d’adquirir i llegir els llibres que s’imprimirien. I en quart lloc, la celebració el març de l’any 1474 d’un certamen poètic en llaor de la Mare de Déu, convocat pel virrei Lluís Despuig i organitzat per l’eclesiàstic, poeta i activista cultural Bernat Fenollar, i que reuní una quarantena de poetes, constituïa una ocasió perfecta perquè fos aquest el primer llibre que s’imprimiria a València.

Heus ací ràpidament esbossats els quatre elements que contribuïren a l’arribada de la impremta a València i a fer de la nostra ciutat un dels centres editorials més importants de la península en el trànsit de l’Edat Mitjana a la Moderna. De les Trobes només s’ha conservat un sol exemplar, custodiat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, i amb motiu de l’efemèride dijous passat es va inaugurar una exposició a l’esmentada Biblioteca, en la qual es poden contemplar tant l’exemplar únic de les Trobes com altres joies bibliogràfiques coetà­nies, manuscrites i impreses (incunables), a més d’una rèplica de la impremta de Gutenberg, el funcionament de la qual es mostrarà al públic imprimint la primera pàgina de les Trobes.

En una segona sala, amb panells explicatius, mapes, pintures, gravats i mitjans audiovisuals, es conta l’arribada i els primers passos de la impremta a la ciutat de València, una de les primeres a disposar del nou invent. D’això, en fa ara 550 anys, i l’exposició organitzada per a commemorar l’aniversari, oberta fins el 8 de setembre, bé mereix la visita dels valencians que s’estimen la seua cultura i la seua història.