Tast de l’Horta Sud

És probable que la meua consciència comarcal començara a forjar-se en 1981 gràcies a un bellíssim àlbum de cromos del paisatge de l’Horta Sud que, amb motiu del seu 75 aniversari, edità la Caixa d’Estalvis de Torrent, en aquell moment presidida per Josep Ferrís. D’aleshores ençà, no he deixat de sentir-me atret per «l’esperit comarcal», podríem dir. I és així que voldria referir-me a la darrera vegada que he pogut paladejar els sabors de l’Horta.

Tingué lloc el passat dia 10, amb motiu del desé aniversari de l’associació gastronòmica i cultural El Cullerot, d’Alaquàs; i prengué la forma d’un excel·lent «Tast de plats de l’Horta Sud» que es desenvolupà enmig d’un ambient expansiu i afable, benvolent i erudit. El sopar s’inicià amb un vermut d’Aielo de Malferit que, segons remarcà l’amiga Laura Sena, que exercia de mestra de cerimònies, és un dels més excel·lents i aromàtics de la geografia valenciana. I un molt digne precedent d’uns bunyols d’abadejo que s’oferien incitants i mollars, tal com hauria cantat l’Estellés.

La «versatilitat» de l’abadejo deixà pas al clàssic pimentó amb tonyina, que fou cuinat per les mans sàvies d’Isabel Cosme; i que, segons s’explicà, en el barri del Cabanyal i en algunes pedanies de la ciutat de València rep el nom de titaina; i en el Camp del Túria, de sambarot. A continuació, gaudírem de la tradicional olla, que serveix de base per a plats tan característics com l’arròs rossejat de Torrent. I, finalment, la degustació es tancà amb un original allipebre de conill i pollastre. Els vins que protagonitzaren la vetlada –el blanc «Miltrabas» per a l’abadejo, el cava «Musae» per al pimentó amb tonyina i el boval «Careto» per a l’olla– pertanyien a la denominació Utiel-Requena, i portaven el segell de Bodegas Lupanda i Sabores de la Vid.

Mig any enrere, durant la celebració del VI Congrés d’Història de l’Horta Sud, comentava amb Julio Huerta –una de les persones que més entén d’aquests temes– com, més enllà de l’acció política, les possibilitats de futur d’una comarca eclipsada per la metròpoli passen per la capacitat de motivar i mobilitzar la societat civil. I, en aquest sentit, col·lectius com Soterranya, Cor de Vila i El Cullerot –per posar només tres exemples pròxims– mostren amb nitidesa quin és el camí a seguir.