Qui te padrins el bategen, la qual cosa equival a dir que el qui te bons protectors sol aconseguir allò que desitja. El Campionat del Món de Motociclisme fa temps que va deixar de ser un esport i s'ha transformat en un negoci pur i dur. El negoci és el negoci i el que hui es coneix com MotoGP per qüestions de màrqueting, s'ha convertit en un univers de diners on tot està dominat pel compte de resultats de l'empresa organitzadora i tot seguit per la comunitat d'assessors, promotors, mediadors, representants i caps de premsa, entre altres. Això sí, tots afins al poder establert i disposats a complir a ulls clucs les ordres que vénen de dalt, perquè el que es mou no ix en la foto.
Amb tanta parafernàlia, l'esport ni es veu. La roda de pilots fent declaracions és una de les imatges més penoses i reiteratives del moment actual de les carreres. Als pilots els han eclipsat la seua personalitat i a l'hora de parlar amb els mitjans han de ser políticament correctes i ajustar-se a les estrictes normes que marquen els gabinets de comunicació. Fins fa uns pocs anys, els equips es feien per a competir i a ser possible vèncer carreres. Hui es fan per guanyar diners i quant més millor. El que menys importa són els resultats esportius, ara el que priva és el balanç econòmic.
Amb tanta ambigüitat, l'esport brilla per la seua absència. El nepotisme imperant al paddock crea tensions constants, provoca grans enfrontaments, genera comportaments arrabalers i eleva la temperatura de la polèmica fins a cotes insospitades I és clar, això provoca que hi haja pilots que són eterns i tenen plaça fixa malgrat la seua falta de resultats i estrelles del «show business» que mai han guanyat res.
MotoGP s'ha convertit en un xiringuito de cap de setmana en què tot té un preu. Aquesta és la crua realitat. La reflexió ha cedit pas a la intimidació i s'estan traspassant sovint alguns límits perillosos, fins a l'extrem que aquesta mateixa setmana, el pare d'un pilot mundialista ha traspassat tots els límits de groller, mal educat i violent i ha arribat fins i tot a l'extrem d'amenaçar de mort a un periodista perquè no li havia agradat el que havia escrit del seu fill.
