Les aules d'Infantil 3 anys perden 10.000 alumnes en deu cursos

El pròxim 11 de setembre recorrerà per primera vegada el camí cap al col·legi de la mà dels seus pares o avis la generació nascuda en 2020. Segons les xifres d'admissió facilitades per la Conselleria d'Educació el juny passat, seran 34.782 les xiquetes i els xiquets que en menys de dues setmanes s'incorporaran a les aules d'Infantil 3 anys, la porta d'accés al sistema educatiu valencià sostingut amb fons públics.

Aquest primer viatge cap a l'escola estarà molt menys concorregut que fa 10 cursos, perquè en aquest període l'ensenyament valencià ha perdut 10.000 alumnes d'Infantil 3 anys a causa de la caiguda de la natalitat i també pel fet que els saldos migratoris, la diferència de població que s'empadrona en municipis valencians procedent d'altres parts d'Espanya o d'altres països respecte a la que emigra fora del nostre territori, no han compensat prou el descens dels naixements.

En el curs 2014-2015, els col·legis públics i concertats de la Comunitat Valenciana van escolaritzar en Infantil 3 anys 44.783 alumnes de la generació nascuda en 2011. Deu promocions després, la natalitat valenciana ha caigut un 28 %, ja que en 2020 van nàixer en el nostre territori 35.761 xiquets i xiquetes, 13.685 menys que en 2014, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El saldo migratori, per ser positiu, elevaria fins a les 38.000 persones la població empadronada a la Comunitat Valenciana, que durant aquest 2023 complirà els 3 anys segons les xifres provisionals de l'INE. 

Més població escolaritzada

Això suposa que aquest nou curs, a la Comunitat Valenciana, més de nou de cada deu xiquets i xiquetes de tres anys (quasi el 92 %) estaran escolaritzats en col·legis públics i concertats, un punt més que en el curs 2014-2015. 

Aquest exercici, l'ensenyament sostingut amb fons públics atenia en Infantil 3 anys 44.783 persones, el 90,9 % de la població de tres anys. En aquest curs, la població que s'escolaritzava era de 49.446 xiquets i xiquetes, uns 150 menys dels nascuts en 2011 a la Comunitat Valenciana, perquè aquell any el saldo migratori va ser negatiu. 

Per tant, a pesar que Infantil no és una etapa d'escolarització obligatòria, el percentatge de població de tres anys atés pel sistema educatiu valencià sostingut amb fons públics és pràcticament universal, per atendre 9 de cada 10 alumnes, amb el que implica això per a la millora de la conciliació familiar. 

L'augment d'un punt en el percentatge de la població de tres anys escolaritzada es tradueix en el fet que en aquests 10 cursos la pèrdua de xiquets i xiquetes a les aules és menor (10.000 alumnes menys, una caiguda del 22 %) que el minvament de la cohort aspirant a ingressar-hi, que en el mateix període s'ha reduït en més d'11.300 persones, un 23 % menys.

En el global de l'etapa del segon cicle d'Infantil, que comprén tres cursos (3, 4 i 5 anys), la disminució de l'alumnat és del 19 %. Segons les últimes xifres oficials oferides pel Ministeri d'Educació en aquest passat curs 2022-2023, estaven escolaritzats en els centres educatius públics, privats concertats i totalment privats 124.734 xiquets i xiquetes, 28.986 menys que els 153.720 que hi havia en el curs 2013-2014 (153.720 alumnes).

La resposta del Consell del Botànic al repte que suposa la pèrdua d'alumnat va ser la reducció de la ràtio màxima d'alumnes per aula de 25 a 23 alumnes en aquells municipis amb poca natalitat des del curs 2017-2018, i des del curs 2021-2022, aplicar ràtios de 20 alumnes com a màxim, en 34 municipis on la baixada de la natalitat és més intensa. Així doncs, aquest nou curs hi ha 53 municipis amb ràtios reduïdes en Infantil 3 anys.

Suscríbete para seguir leyendo