El portaveu de la coalició Compromís a l´Ajuntament de València, Joan Ribó, junt a Pere Fuset, han presentat al consell rector de la Junta Central Fallera cinc propostes principals: Diferenciar la falla de la plaça de l´Ajuntament, reubicar l´exposició del ninot, potenciar l´ús del valencià a la festa, dignificar el Museu Faller i redactar un pla estratègic per a potenciar el reconeixement internacional de la festa de les falles. Al temps que van demanar que la web de la Junta Central Fallera estiga, íntegrament, en valencià i en castellà, donat que moltes notícies no estan traduïdes a la llengua de les falles. Pense que han estat encertats perque totes aquestes propostes van a servir per a conèixer millor els nostres senyals d´identitat com a poble, com a país amb llengua pròpia.
Llengua pròpia, però, que els nostres governants sembla que no li tenen molta estima.
Hom diria que els molesta. Sense anar més lluny, les modificacions pressupostàries aprovades pel Consell durant el segon semestre de 2011 deixaren tremolant les ja de per si minvades partides per a promocionar el valencià. Promoció teatral al valencià o a l´edició en valencià del llibre de text no universitari. Total, 137.806 euros. I és que no tenen vergonya. El conseller d´Hisenda i Administració, José Manuel Vela, en la Sessió de Control celebrada a les Corts Valencianes el 5 d´octubre passat, i al ser interpel·lat per l´oposició sobre el requisit de l´ús del valencià a l´Administració pública, contestà que «el valenciano se aprende en la familia y en la calle».
I per defensar aquest desgavell, es va posar ell mateix com exemple. El senyor conseller contà als diputats que ha anat a la universitat i allí ningú li ha imposat el valencià com assignatura. La bancada dels diputats del PP ovacionà al seu conseller entusiasmada per les seues declaracions. És així com un important polític del Partit Popular, com el conseller Vela, contribueix a la defensa de la identitat dels valencians? Menyspreant la seua llengua? I els diputats del PP aplaudint-li el desgavell al seu conseller. I és que de vegades sembla que els nostres polítics tingueren vergonya de parlar en la nostra llengua, de parlar en valencià. Serà que parlar en castellà els sembla més fi, més exquisit, més primmirat?
Tot podria ser. Dia de la primera mascletà obrint les falles, les primeres autoritats, la fallera major i la fallera menor i persones invitades ocupen el balcó de l´Ajuntament de València. El presentador de la Televisió Valenciana, Julio Tormo, es dedica a entrevistar a les personalitats que omplin el balcó. S´acosta al president de la Generalitat, Alberto Fabra, i amb un molt bon valencià, li demana quina es la seua opinió sobre aquesta festa fallera i la mascletà que continuarà tots els dies fins que s´acaben les falles.
El Molt Honorable president pren la paraula i tira mà del castellà per donar la seua opinió. Per qué? El senyor Fabra és de Castellò, parla el valencià, per qué dimonis estant en el balcó de l´Ajuntament de València, presidint un acte tan valencià com disparar la mascletà per encetar la valenciana festa de les falles, li contesta en castellà a un Julio Tormo que li parlava amb un valencià dolç i cridaner? També Julio Tormo s´acostà a les dos falleres, la major i la menor, micròfon en mà, per conèixer com es trobaven vivint en el balcó aquell espectacle. Tormo, com sempre, parlant valencià, es va dirigir a la fallera major i aquesta li va contestar en castellà. Possiblement en la seua familia serien castellanoparlants. No així la fallera menor. La xiqueta contestà a Tormo amb un valencià molt dolç. ¡Déu em lliure de llevar-li mèrits a la fallera major per parlar en castellà! Potser ella no tinga la culpa de no saber parlar el valencià. El fet és que els senyors de la dreta que ens governen, els senyors del PP, no senten cap interés per la nostra llengua, per conrear-la, per ensenyar-la a les escoles.
D´ahí que en els pressupostos no siguen generosos amb l´ensenyament del valencià. I ahí es queixen les Escoles en Valencià. Les seues Trobades agafen aquest any 2012 un caire totalment reivindicatiu a causa de les agressions que està patint l´educació. «El balafiament dels recursos públics -ens diuen les Escoles en Valencià- ha deixat buida la caixa de les nostres administracions i la manca de recursos ha servit com a excusa perfecta per retallar les inversions a l´ensenyament. Al mateix temps, els professionals de l´ensenyament veuen com s´ataca constantment el seu prestigi mentre es retallen els seus drets laborals». Les Trobades que venen celebrant Escoles en Valencià, «són festes per la llengua lúdiques i reivindicatives que visualitzen l´autoestima lingüística i reclamen als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d´ús normal per a tots i per a tot».
Al principi d´aquest article ja hem vist com des de la coalició Compromís s´han proposat cinc propostes al consell rector de la Junta Central Fallera, entre la que figura «potenciar l´ús del valencià en la festa de les falles». I acabem l´article posant de relleu el treball d´Escoles en Valencià, front a la manca de recursos que els senyors del PP fan per a l´ensenyament. Cal pensar en aquestes coses.
fburguera@ono.com
