Els tres acadèmics del castell d’Alaquàs

El procés de recuperació per al poble del Castell-Palau d’Alaquàs està sent objecte en aquests mesos de diversos actes al monument com una exposició i diverses taules redones per a commemorar el vint aniversari de la seua obertura com a dotació pública municipal. Aquest procediment va resultar certament singular, en ser una de les primeres vegades que a la Comunitat Valenciana es duia a terme una expropiació i urgent ocupació respecte d’un Bé d’interés Cultural d’acord amb la llei de Patrimoni. 

“Sobre todo me siento orgullosa de las historias que hablan de las personas vinculadas al Castell”

Però, a més a més, també va resultar especial la tramitació mitjançant la qual es va determinar el preu just definitiu per a pagar per part de l’ajuntament per aquest palau renaixentista del segle XVI. Aquest episodi va ser contat per la periodista Laura Sena (1972), protagonista de la mostra, a una de les seues informacions sobre el Castell i detallat a un article seu del 2013 a «Quaderns d’investigació d’Alaquàs».

D’aquesta manera la taxació econòmica del monument, pel seu especial valor l’especial valor historicoartístic i arqueològic, es va realitzar d’una forma excepcional d’acord amb l’article 78 de la Llei d’Expropiació Forçosa vigent. Açò va suposar la constitució d’una comissió d’experts, a petició dels seus darrers propietaris, que havien sigut titulars de l’immoble entre 1941 i 2003.

Aquesta comissió va estar composta per tres acadèmics del més gran prestigi, els quals amb el pas del temps es van consolidar encara més com a figures de la més alta consideració en el camp del patrimoni historicoartístic, que es van reunir al Castell el 18 de juliol del 2005 per a fer la seua valoració. La seua presidència va recaure en Antonio Bonet Correa (1925-2020), en representació de l’Institut d’Espanya, que era catedràtic d’Història de l’Art, director de museus i que anys després es convertiria en president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (2008-2015). 

Per part de l’Ajuntament d’Alaquàs va actuar Francisco Taberner Pastor (1947), doctor arquitecte, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i que aleshores era el president del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (2002-2006).  I per últim, en representació de la antiga propietat del bé, Rafael Manzano Martos (1936), arquitecte, catedràtic d’Història de l’Arquitectura i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Ferran.

Un preu just

Aquests tres experts van acordar en l’esmentada sessió, per unanimitat, que el preu just a pagar pel palau renaixentista havia de ser de 3,1 milions d’euros, en una jornada històrica que va donar seguretat jurídica al procediment. De fet, Taberner recorda actualment «la complexitat de valorar artísticament» un immoble amb elements de tan gran vàlua, però considera que es va arribar a un preu «raonable» tenint en compte les obres de restauració que havien de dur-se a terme, probablement «unes de les més cares executades a la Comunitat Valenciana» d’aquestes característiques.

Finalment, el procés de recuperació per al poble del monument s’ha demostrat com a part d’un projecte visionari de fa dos dècades que ha consolidat el seu ús cultural, educatiu i social al servei de la ciutadania.