Dos vil·les amb encant

Al costat de l’estació del trenet de Burjassot, al camí del Racó de Godella, trobem un conjunt format per dos antigues quintes d’estiueig exemptes i protegides pel consistori de la localitat, que per les formes dels elements que la componen són molt probablement de la primera dècada del segle XX. Aquestes, que reben el nom de Vil·la San José i Vil·la Indiano, corresponen a la tipologia de construccions promogudes a l’època per famílies benestants, en la majoria de casos, de la Ciutat de València. Com a altres poblacions de l’Horta la implantació del ferrocarril de via estreta, en el cas de Burjassot el 1891 per part de la Societat Valenciana de Tramvies, va ser determinant per l’establiment d’aquests nous nuclis residencials.

Afortunadament, Vil·la Indiano ha sigut restaurada durant els darrers anys i actualment alberga un restaurant amb un jardí cultural des del qual es pot admirar l’horta i la Serra Calderona. Aquesta, d’estil eclecticista classicista, està formada per planta baixa a manera de soterrani, planta primera -on es troba el seu accés principal a través d’una escalinata- i una cambra. A més a més, està revestit per paviments de baldoses hidràuliques i arrambadors de taulells ceràmics de diversos moments, sostres d’escaiola amb elements decoratius, així com, preserva gran part de les seues fusteries de portes i finestres.

La seua recuperació és un exemple de restauració arquitectònica a seguir, on l’edifici històric preexistent ha sigut respectat exteriorment i interiorment i la intervenció arquitectònica solament ha pretés recuperar les parts més danyades. D’aquesta manera les parts recuperades s’integren perfectament i resulta llegible la seua diferenciació respecte de l’obra original, com una fase més de la vida del monument. Aquests fets parlen de la sensibilitat de qui ha projectat i dirigit les obres, ja que ha sabut escoltar les necessitats de la construcció i encaixar, sense cap actuació traumàtica i irreversible, el seu nou ús, el qual permet la seua pervivència i manteniment. 

Respecte de Vil·la San José, aquesta antiga residència d’estiueig es troba a l’espera d’una propera intervenció integral que recupere el seu passat d’esplendor amb un nou ús hostaler, la qual esperem que utilitze els mateixos respectuosos criteris que a l’anterior. Aquesta és d’estil eclecticista cosmopolita i té les mateixes altures que la seua adjacent, encara que es diferència d’aquella per comptar amb una torreta al seu terrat que la remata superiorment, serralleria metàl·lica a les baranes dels seus balcons i la seua entrada principal en la planta baixa.  

Un model empresarial ètic

En definitiva, aquest tipus de model empresarial en el qual es posa en vàlua el patrimoni arquitectònic de forma respectuosa i amb un ús adequat, generant un espai de referència cultural, són una alternativa a l’adquisició d’aquests béns patrimonials en risc de desaparició per part de les administracions públiques, allà on no poden arribar. Açò resulta una opció fonamental per a poder preservar un llegat historicoartístic que no s’ha de perdre sinó restaurar i difondre.