Vicent Botella transita camins estranys. En el primer poema de “Girar/Caure”, parla de “l’ofici de la bifurcació”. El tria senderoles sorprenents. Aquest poeta de Gata és doctor en Física i investigador en el camp de la neurociència computacional. El científic explora la perplexitat de la poesia. El poeta s'agarra a la certitud de la ciència.

Botella va presentar el diumenge en el museu de Xàbia “Girar/Caure”. El títol sacseja. La barra és un símbol ortogràfic del tot inusual en la lírica. L'autor afirma que els dos verbs simbolitzen tensió. “Girar és una acció voluntària i caure és això que passa”. La tensió de decidir i que arribe l'inesperat i ho pose tot potes enlaire.

L'autor ha guanyat amb aquesta obra el premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi. Una de les seues troballes és trencar el ritme del poema amb expressions casolanes i del carrer. “Escolte les expressions de la gent del poble i pense: això és un vers”.

El poemari l'ha editat amb cura Edicions del Buc. El prologa el poeta Marc Granell, que també va estar en la presentació a Xàbia. Va recordar que l'any 2013 li va arribar un correu electrònic d'un xicot de Gata de Gorgos que vivia a Viena i treballava en la neurociència computacional. Li demanava primer que res disculpes per la intromissió. Després li demanava parer sobre els seus poemes. Botella tenia el dubte de tots els poetes novells: saber si el que escrivia tenia batec.

“Els seus poemes em van entusiasmar. Vaig veure que, malgrat la seua joventut, hi havia un poeta sòlid i amb veu pròpia”, va explicar Granell, que va subratllar que Botella sabia esmolar les paraules i trobar les precises i exactes. També va destacar que la poesia de l'autor de Gata és “un continu interrogar-se i interrogar el món”.

Mentrestant, Pau Sanchis, d'Edicions del Buc, va insistir en l’expressió de “l'ofici de la bifurcació”, de triar un camí o un altre i xafar a vegades el més inesperat.

Botella va recitar alguns dels seus poemes. Va revelar un altre d'aquests camins inimaginables. A Viena, es va enamorar de la que hui és la seua dona, una xica de Nova Zelanda. A “Girar/Caure” hi ha poemes inspirats en les antípodes, la terra estranya. Una de les parts del poemari té el títol de “Hic sunt dracones”, que és allò que es posava en la cartografia antiga per a assenyalar el món desconegut, inexplorat. La paternitat, “quan canvia el centre de l'univers”, també apunta en els seus versos.

I ix el científic, l'honestedat del científic. “La poesia no serveix per a res”, se sincera Botella. Després s'explica: la poesia no és supervivència, és viure i rebel·lar-se.

A la presentació va assistir la poeta Maria Josep Escrivà, que va coincidir que l'autor de Gata ha aconseguit això tan difícil que és trobar una veu poètica pròpia. “Em va sorprendre la seua gosadia i l’atreviment per a utilitzar expressions de l'àmbit domèstic”.