Enguany fa cinquanta anys que la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist realitza, de manera ininterrompuda, la processó del Dimecres Sant o també dita del Silenci. 50 anys de silencis en una tradició, la de la setmana santa a Sagunt, que ha canviat ben poc des d'eixa època.
Possiblement a Sagunt després de la instauració de la Processó del Silenci el més destacat seria que des del 24 de juliol de 1969 l'Ajuntament de Sagunt gaudeix del tractament d'Excel·lentíssim per Decret de la mateixa data signat pel Cap de l'Estat, sent ministre de la Governació Camilo Alonso Vega. Ja en un pla més internacional és celebren els dies de l'orgull LGTBi des que en 1969 es produïren els disturbis de Stonewall a Nova York (els Estats Units) la comunitat mundial celebra, cada 28 de juny, una jornada de reflexió amb l'objectiu de visibilitzar valors universals tals com la igualtat, el respecte, la diversitat, la llibertat i la no discriminació.
La Processó del Silenci, la Confraria, acompanya al Crist de la Bona Pau, il·luminant amb les seues hatxes la nit de Sagunt, el silenci i la sobrietat, es trenca amb el repicar dels tambors, ja que les cornetes romanen mudes. En aquesta Processó participa la Germandat del Santíssim Ecce Homo del Cabanyal, agermanada amb la confraria de la Sang.
Una Germandat que duu agermanada amb la de Sagunt més de 25 anys. I almenys duen més de 10 anys amb votacions en les seues juntes generals on les noves generacions qüestionen l'agermanament amb la de Sagunt pel fet de que sols puguen desfilar homes.
Però açò no és soles una qüestió de Sagunt. L'arquebisbe de Sevilla, al 2011, Juan José Asenjo, ha decretat la perfecta i íntegra igualtat entre germans i germanes en les confraries sevillanes. L'assumpte no revestiria major importància si no és pel seu contingut simbòlic, doncs no afecta més que a tres o quatre germandats (allà a Sevilla), una miqueta dedicades a guardar essències en els sempre fràgils pots de les tradicions.
És curiós com, sols va passar una volta, la societat saguntina calla i està en silenci -igual més de 50 anys- on no ha fet cap acció per a poder equiparar, dins de la confraria i en els mateixos drets, la posició de la dona i l'home.
Conec confrares robustament cristians que es rendeixen davant el «sempre ha sigut així», «això és el clàssic»? Per no parlar del conegut «la confraria és sobirana». En el fons, i en la forma, es confon el substancial amb l'accidental i s'acaba donant més importància al secundari que al principal. La germandat, «instrument de santificació», haurà de conformar, reformar i, en definitiva, «formar» als seus membres segons l'estil de Crist. Sabut és com «formar-se» en cristià: adquirir la forma de pensar, de sentir, de destriar la realitat pròpia de Crist. Recordeu-se d'açò: «Ser cristià és qüestió de discerniment». Les Confraries són instruments de la pietat, consolidats durant segles en la cultura de la religiositat.
La Mare de Jesús va ser la perfecta icona del silenci. Des de l'anunci de la seua excepcional maternitat fins al Calvari. Pensa quantes vegades va caure i no va dir el que sentia per a protegir el misteri del tracte amb el seu Fill, fins al silenci més cru, al peu de la Creu. L'evangeli no ens diu res: si va dir una paraula o no? Estava silenciosa, però dins del seu cor, quantes coses li diria al Senyor! 'Tu, aquell dia em vas dir que seria gran; tu em vas dir que li seria donat el Tron de David, el seu pare, que regnaria per sempre, i ara el veig ací'. La Verge era humana! I potser tenia ganes de dir: 'Mentida! He sigut enganyada!'. Ho deia Joan Pau II parlant de la Verge en eixe moment. Però Ella, amb el silenci, va cobrir el misteri que no entenia i va deixar que este misteri poguera créixer i florir en l'esperança.
