L'arribada d'abril va coincidir amb el final de les vagues però també amb la continuació de la inestabilitat política. De fet va dimitir el govern de Romanones i Maura és nomenat com a president. També arribà un altre governador civil, Miguel Duran, i les dames valencianes feren la bandera al nou regiment d'enginyers.
L'esdeveniment més destacat fou la celebració de la Setmana Santa. Un altre any la confraria de la Puríssima Sang va ser la gran protagonista. La Junta General estava presidida per José Badenes Alegre.
El 1919 va ser clavari el «celoso y entusiasta» Ricardo Ribelles Romualdo, com així el descrivia el corresponsal del Diario de Valencia. Els majorals foren: Federico Llopis Ruiz, José Peris Aleixandre, Vicente Navarro Ferruses, Simón Carbonell García, Manuel Baguena Carbonell, Vicente Rivera Villar, Juan Peris Miret i Vicente Ferrer Sanchis.
El 16 d'abril, Dimecres Sant, es va fer la recol·lecció o «jubileu» per part dels clavaris i majorals, realitzat «según costumbre inmemorial». Marcava l'inici d'uns dies intensos, no sols per a la ciutat sinó per a la comarca. En les poblacions els oficis religiosos i la processó del Sant Soterrar van ser els actes més destacats.
La jornada de Dijous Sant va iniciar-se a les 8.30 hores a Sagunt amb la missa de comunió oficiada a l'ermita de la Sang. Es van interpretar els motets dirigits per Vicente Monreal Pérez, organista de l'església arxiprestal de Santa Maria. A les quatre de la vesprada se celebraren els oficis de «Tenebres». A les nou de la nit va fer el sermó del «Mandat» el doctor Vicente Aracil Barra.
«Acto imponente»
Divendres Sant es va traure a les sis del matí el Jesús Natzaré per al Via Crucis el Calvari. Segons el corresponsal, «éste es uno de los actos más imponentes porqué en el toma parte todo el pueblo». Al pas de les estacions, s'interpretaren els motets, també dirigits per Vicente Monreal.
En acabar l'acte, va predicar el sermó de la Passió en l'església de Santa Maria el pare Álvaro Monfil, de les Escoles Pies de Castelló. A les 10.00 hores es van oficiar els oficis i s'adorà la Creu. A les cinc de la vesprada es va fer el sermó del Descendiment a càrrec del pare Calazanz Rebasa, de les Escoles Pies de València.
Eixe mateix dia, la processó del Sant Soterrar va eixir de l'ermita de la Sang a les huit de la nit. L'orde del seguici fou: carabiners, veròniques la Santa Cena de Jesús amb els Apòstols portada pels devots, Oració de Jesús a Getsemaní, assot de Crist en la columna, Jesús, Ecce Homo, Natzaré, Crist, Descendiment, Dolors, Soledat, Sant Sepulcre, Clavari, majorals amb la Vera Creu, clero, Ajuntament i la banda de música «El Arte»· dirigida per Enrique Monreal.
En total, entre devots, antics majorals i clavaris, confrares de l'Ecce Homo i Junta Directiva participaren més de 300 parelles vestides de vestes. Segons escrivia el corresponsal de Las Provincias, «su grandiosidad y magnificencia la hace rival de las famosas Sevilla i Murcia».
En acabar el mes, van ser notícia les candidatures per a les eleccions. Però, eixos i uns altres esdeveniments, formaran part del pròxim «De cent en cent».
