"Ningú" és el nom del monstre que Alberto Fabra repeteix com un mantra. «Ningú pot colorar-nos la cara per transparents», diu panxacontent com un cardenal del Renaixement. «Ningú s´ha d´avergonyir de representar el PP», exhorta als seus amb la mateixa indolència que la mare complaent marmola els fillets. «Ningú està tan compromès amb la Comunitat Valenciana com el PP», presumeix allunyat de la realitat qual boxejador sonat. Així que em pregunte: qui és «Ningú»? De sobte, repare en Sonia Castedo («Ningú ha tingut una alcaldessa més honesta que jo») i Alfonso Grau («Ningú marca les meues decisions») i recorde el Cíclop ferit per Ulisses que demana ajuda cridant: «Ningú m´ha ferit», «ningú m´ha atacat» (puix «Ningú» és com es féu anomenar l´astut Ulisses quan el Cíclop li va preguntar el nom). I clar, si ningú l´ha ferit ni atacat, com interpretar dites expressions? Com una fanfarronada! Metàfora que il·lustra la petulància d´uns dirigents que foren placebos per als seus correligionaris.
«Transparents», diu el president. Per això un jutge investiga la querella contra quatre consellers per amagar l´entrega d´uns documents? «No avergonyir-se per ser del PP». Ho sents, Miguel Barranca? A qui se li ocorre avergonyir-se per la corrupció del PP i donar-s´hi de baixa? «Compromesos amb la Comunitat», eslògan que, vist com han arruïnat el país, sembla una humorada càustica extreta de «¡Tiemble, después de haber reído!», l´enyorada secció de la revista La Codorniz.
Quant als estirabots de l´alcaldessa d´Alacant i del vicealcalde de València, com que són ja uns cadàvers polítics „només cal que el jutjat estenga els certificats de defunció i ordene el soterrat„, no diré res seguint l´adagi llatí «de mortuis nihil nisi bonum» (dels morts no s´ha de dir res que no siga bo). I la veritat, no sé què podria dir de bo d´ambdós personatges. Així que em limite a fer-los l´epitafi: Ací jau un paio «sense imputacions» i una paia que en col·leccionava. «Que nos quiten lo "bailao"» (açò últim és un grafit anònim).
