Fa més de vint-i-cinc anys que comence el curs passejant-me pels carrers de Sueca assistint a la Mostra de MIM. Aquest any, però, m´he perdut la tradicional roda de premsa seguida d´un bon dinar en la Muntanyeta dels Sants de la Pedra. M´he perdut la fideuà de tonyina i l´arròs amb espinacs i sardina, però, sobretot, el relleu en la direcció de la Mostra que tant m´haguera agradat visualitzar. M´haguera agradat acompanyar Abel Guarinos en el moment de deixar pas a Joan Santacreu, que des dels seus setze anys ha format part de l´equip de gestió del festival i que ha enllestit una excel·lent i sorprenent programació per a l´edició d´enguany. Joan Santacreu explicà que no es plantejava cap canvi concret en aquest moment, sinó que el festival ha anat evolucionant des dels seus orígens i que aquest és el camí que cal continuar. Evolucionar, però, sense perdre el doble objectiu del festival de presentar-nos les novetats del teatre gestual a nivell internacional i, al mateix temps, fer d´aparador del que es fa al País Valencià.
En definitiva, la voluntat de sempre del festival, la de voler acostar la cultura al personal, de fer-la accessible a tothom, actuant en cada edició en el sentit que havia deixat escrit el suecà Joan Fuster: «que la cultura-cultura només ha estat accessible per a un sector minoritari de la societat. Ho diré bruscament: era -i és? cara. No solament són cars els seus productes ?un llibre, una entrada de teatre o de concert, un desplaçament per a visitar museus?: ho és també l´educació prèvia que faça això atractiu. Tal com funciona el món on hi vivim, si la cultura ha de ser popular, només té un camí: el de ser barata i preparar-ne i estimular-ne la demanda».
Esperem que el nou govern autonòmic, representat a la muntanyeta dels Sants pel secretari autonòmic de cultura, Albert Girona, que sempre ha estat amic i espectador del festival, prenga bona nota i que ajude a multiplicar al llarg del país experiències com la de Sueca que durant molts anys ha estat una illa de llibertat tan consolidada que la dreta més podrida no s´atreví mai a qüestionar.
En aquesta edició direm també adéu a la companyia catalana Vol-ras, que donà els seus primers passos artístics en la MIM de Sueca convertint-se en un clàssic del festival. Enguany, els seus directors, Joan Segalés i Joan Faneca, tornen a la MIM per tancar el cercle dels seus orígens, la seua història en el festival, i acomiadar-se del públic amb la classe magistral que inaugura el festival. No me la perdré.
