Els que ja el segle passat consideràvem infumables aquells sopars amb amenaça de sessió de diapositives o vídeo després del viatge d´alguns coneguts, estem encantats amb les noves tecnologies. Ara pots gaudir en la intimitat de la persistència per a empastrar la paella d´uns, de la mala cara de la nova parella d´altres amb la inesperada mostra de milhòmens, de la decadència d´aquella caseta ara poc familiar i com es tornen a seure en taula persones que literalment es pelen en privat. O com intenten amagar el pas dels anys els presumits de sempre. Per no parlar dels posats amb còctels diversos o el típic carrusel de gintònics. I com d'antisocials s'han convertit les trobades estivals, tots amb el mòbil a les mans, on el moment culminant és quan s´acaba compartint imatges amb els del costat. O posant a parir „via smartphone„ l´última ocurrència del cosí de la cunyada del teu amic que ha passat a fer-se la primera copa. Enviant, també, per tercera vegada el: «Ens n'anem?», amb la cara digital de reprovació per resposta, encara que les criatures del lloc amenacen amb jocs digitals d´última generació.
Lluny queden aquelles xarrades a la fresca on es parlava del no-res i de tot, sense cap mena de dispositiu a l´abast, on el pas d´un conegut donava peu a la història real d´un passatge de les vivències locals. S´ha perdut el plaer de la conversa lenta i intensa, ningú la tira de menys perquè es talla a la mínima pels coneguts sorollets telefònics. Ha pujat tant l´exhibició impúdica del personal que perfils que tenies per sensats es comporten a les xarxes com adolescents primerencs. La saturació m´ha fet admirar als amics i seguidors virtuals que s´han comportat com la resta de l´any, al mateix temps que espere que els meus favorits més actius pugen imatges de la seua fàbrica, del plat de macarrons del bar del cantó, de la visita a la residència on han aparcat al pare o de l´espera per la revisió de pròstata. Pareix un poc fraudulent retratar sols una part de la lluna, quan ens volen vendre-la tota.
Deixe pels apocalíptics l´anunci de la plaga que ens ve damunt, però està comprovat que la societat digital genera molta incomunicació. La prova definitiva de la intoxicació és quan escrius un comentari a les xarxes del que està passant a la tele. N´hi haurà solitud més gran, amb doble pantalla inclosa?
