Els esdeveniments es succeeixen a un ritme de vertigen. Els passos donats pel catalanisme suposen canvis de fons, i de segur, que amb independència del resultat que puga haver-hi, aquest"procés" marca un punt d´ inflexió històric. Des de la meua perspectiva, que és del compromís amb la pluralitat nacional de l´ estat, i per tant, amb el reconeixement d´aquesta en un model d´ estat alternatiu, la situació presenta vessants que simplificant serien positives, i, tanmateix, mancances o decisions qüestionables.
Vulguem o no, la persistència de la negativa a modificar el model d´estat, reformant el marc constitucional i territorial, és la causa principal de la contestació i la fugida endavant seguida per gran part de la ciutadania de Catalunya. Igualment actuacions, com la de la repressió i violència policial el del 1 d´ Octubre, han accelerat les reaccions. Hi ha doncs, una raó o justificació per la reivindicació d´ un referèndum o consulta. Dit això, tenim que situar com criteri el tema del "com", de forma que en una societat democràtica formal no sols cal tenir una justificació moral, sinó també actuar amb unes pautes "diferents" a la dels altres. La dinàmica i l´escenificació, seguida pels partidaris del procés ha reproduït mètodes i actuacions dogmàtiques, quan no sectàries, i això, pot generar una pèrdua de raó.
Hem escoltat parlar d´equidistància, en aquest moment no pot haver-hi equidistància, però, una cosa es la justificació històrica d´ un sentiment d´identitat, i altra ben diferent ha estat "com" aquesta s´ ha usat i exercit . El futur immediat, pot ser previsible, ja que recordant on ens portaren els pactes dels 78 o els del nostre estatut, intuïm que a aigualir les reformes. Per això, en la perspectiva de futur, el camí de les utopies, dins la quals estarien les que tenen a veure amb d´identitat com a poble, continuarà obert, i, aleshores, també serà possible la superació de l´estat nacional tal i com existeix hui, en benefici d´ un projecte més ample com és l´ europeu, tot i considerant, que tampoc deurà ser un projecte dels poders financers, representats ara per la troica i les seues institucions.
Enmig,doncs, de les tensions, de les pressions, les ambigüitats d´uns i d´altres, de l´entrada en escena de nacionalisme espanyol més exacerbat, de la col·laboració dels socialistes amb el govern de Rajoy, i tantes altres elements més, caldria reflexionar sobre eixe"com" actuar, i tanmateix, entrar en un debat de més calat: analitzar-hi si, a hores d´ara, cal reivindicar una sobirania nacional, espanyola o catalana, als termes encetats al renaixement, com un dret estricte de la nació a un estat sobirà i independent, o buscar altres eixides.
