Qüestió de supervivència: un cos sedentari necessita tenir control sobre els seus petits dominis i identificar en cada instant la peça exigida. L´espai també hi compta: ai si fórem el príncep de Salina que a cada época de l´any tenia disposada una vivenda amb armaris de temporada que no calia ni ordenar ni remenar! Així que tire caixes, les substituïsc per d´altres, guarde roba en calaixos, penge camises d´entretemps en fundes de plástic, en els dalts (la part més asilvestrada i rebel) motxilles, caixes de sabates, aparells d´utilitat incerta € i alguna bossa anònima que no em resistisc a revisar.
Fotos i cartes , tresors habituals que semblen dormir el somni dels justos, que no són meues, ni tan sols aparec en elles. Veig rostres desconeguts, espais mai transitats per mi i alegries de les quals sóc absent. Bocins de felicitat que es perden en el temps a l´espera d´una nova revisió. Em fixe en el seu posat, en el punt de sensualitat de la seua mirada somnolenta i distreta, en el seu somriure franc i obert i sé que no em pot estar dirigit, que té uns altres receptors que compartixen l´instant. Quines esperances s´amaguen darrere de les imatges? Quin pensament posseïx aqueix enigmàtic esguard? Estic en territori vedat, un territori que només pertany a ella, i sospite que mai acabaré de conèixer-la del tot. Com Gabriel, personatge principal de The dead, un dels contes de Dubliners de James Joyce, que, «shy of intruding on her grief» (delicadíssima expressió que no m´atrevisc a traduir), i després de saber la història d´un amor de joventut, observa, amb tendresa i tristor, la seua dona mentre dorm profundament i pensa en la pregona i misteriosa intimitat dels moments passats, dins l´habitació en penombra lleument il.luminada pels fanals del carrer, a recer de la neu que acabarà engolint il.lusions i que difuminarà recels efímers i trivials.
«Quanto fui, quanto nao fui, tudo isso sou (€) quanto amei ou deixeu de amar, é a mesma saudade en min» , ens revela Pessoa . Al cap i a la fi, jo sóc un accident fruit de la fortuna, un rostre que s´ha infiltrat en un altre camp de visió. A l´aparell de música sona ara la versió «You´re still the one» de John Scofield. Ja va bé. Guarde cartes i fotos. Seguisc sobrevivint.
