Quan la pilota valenciana estava a punt d'entrar a formar part dels museus etnològics, si és que algú se´n recordava d'ella, va nàixer el campionat de Galotxa. Un miracle va ser que en 1976 s'apuntaren sis pobles, desorbiten-te quantitat que va sorprendre a quasi tots, perquè el joc en els carrers estava pràcticament desaparegut des de feia un parell de décadas. Amb una certa organització i regularitat es jugava a Godelleta i a Murla. Els primers, a galotxa; els segons, a llargues. En els carrers de la resta del territori, podia estar present de manera esporádica alguna partida de festes, i poc més. Estructura organitzativa, cap. Va coincidir l'inici d'eixe campionat amb l'explosió joiosa de la presència d'una nova figura enlluernadora en este esport: Paco Cabanes, El Genovés, que a partir de 1975 ja dominava de manera absoluta en els trinquets. Una estrela rutilant en el món professional que omplia graderies amb un joc mai vist abans i uns pobles que s'incorporaven il·lusionats a recuperar l'esport en l'àmbit popular, en els carrers. Combinació perfecta a la què calia unir els desitjos d'aprofundir en la recuperació de les tradicions valencianes i en el procés d'autogovern. Ja existía en aquell temps el problema dels cotxes, dels veïns, de la carestia de les pilotes, però tot se superava impulsats per una poètica il·lusió.
Un lustre després del seu començament, el torneig de Galotxa ja congregava a centenars de jugadors i desenes de localitats. A la Galotxa se li va unir el torneig de Llargues i el de Raspall. També el frontó valencià es va incorporar amb força poc després. Per tot això fou possible la creació d'una Federació pròpia, valenciana, vinculada al govern de la Generalitat i desvinculada d'una espanyola que vivia d'esquena a la pilota valenciana. L'encert d'aquella decisió es constata amb un detall: la Federació de Pilota Valenciana disposa hui d'una estructura, en personal fix i eventual, en atenció a competicions de diverses modalitats, a la promoció de jóvens i a la pilota femenina, envejada en tot el món.
Alguns d'aquells pobles pioners del que va acabar sent el Trofeu El Corte Inglés de Galotxa volen recuperar la iniciativa, veient un panorama alacaigut. Han decidit, en assemblea, crear una competició que recupere el joc en els carrers tradicionals. És la manera d'intentar captivar a noves generacions, que no necessitaran desplaçar-se a un recinte tancat. La pilota en el carrer té vocació integradora, desitjos d'abraçar a nous aficionats, mostrar-se com el valor cultural que és. Vol fer-ho, com hui pot fer-se: amb l'estructura competitiva que garantix l'entitat federativa però amb esperit de fraternitat entre els clubs., aprofitant les festes locals. Ja hi ha uns quants clubs interessats. Són sis, com aquell primer torneig del 76. En aquell temps foren Godelleta, Alfarp, Montserrat, Riola, Alcàsser i Mislata. En data de hui estan disposats a sumar-se els clubs de Montserrat, Godelleta, Quart dels Valls, Marquesat, Massalfassar i Picanya. Altres s'acabaran incorporant. En això confia el vicepresident federatiu Fede Oliva, que fa gran al seu club, Montserrat i que vol fer gran la seua responsabilitat federativa.
