Esta setmana, entre d´altres coses, ha estat dedicada a la profusió de sentiments i a la difusió de reivindicacions. Cadascú fa el que bonament sap i pot -o això vullc pensar-, així que vaig a destacar-ne un parell d´exemples de cada qüestió que considere interessant compartir. Despús ahir participí, junt amb alumnes de cinqué de primària, en un taller de ràdio que realitzen anualment en el Col·legi Fundació San Vicent Ferrer de San Antonio de Benagéber. Em quedí bocabadada amb el lloc en sí, i amb tots els projectes que es duen a terme en esta escola, que s'ocupa també de la integració de xiquets en risc d'exclusió social. Creativament, treballen tota mena d´aspectes des de distintes vessants, a través d´emocions i l´educació en valors.
És increïble l'energia que transmeten els menuts, amb inesgotables desitjos d'aprendre. Et contagien l´entusiasme sense pretindre-ho. Carlos Goñi, Sole Giménez, Bombai€ són alguns dels artistes que també han col·laborat en esta profitosa i inspiradora iniciativa. Els alumnes em preguntaren què és el que cal per parlar sense vergonya en públic i aplegar a qui t´escolta. Els diguí que creure en el que fas, emocionar-te, i fer servir les ganes i la necessitat de comunicar com a impuls. Perdre la por a tindre por. És natural tindre-la, és humà i, fins i tot, sa. Convivint amb ella es pot aconseguir tant... La coneixen de sobra en el Club de las Malas Madres, que el dia 13 plenaren les xarxes de crits virtuals groguencs amb l´etiqueta #RompeElMuro, visibilitzant la falta de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Expressar la no renuncia a la carrera professional i prodigar la lluita per la igualtat i la corresponsabilitat no sempre es rep bé. Encara així, retrunyen les veus i, en rompe-elmuro.clubdemalasmadres.com, qualsevol pot amollar el seu i no quedar-se callat.
Entre açò i cors de Sant Valentí, a la web trobí este escrit de Chris Pueyo: «Tens el valor de ser tu mateix? Perquè no hi ha cura per deixar de ser qui eres. Les persones som carn i ossos. Records i complexos. Amor i dubtes. Però sobretot, les persones som instants. Un instant és un període breu quasi impredictible. Hi ha qui els recull i qui els oblida. Hi ha fins i tot qui els viuen i no se n´adonen». Per tant, estima(´t) i continua. Per més sentiments fets persona. Per més persones fetes sentiment. Per més instants viscuts plenament. Pel valor d´honrar-los sempre€ valentia. Tant en fa, el dia. Perquè els instants valuosos, eixos que ens fan més humans, ni es compren ni es venen.
