Aquest individu amb ulleres grans, somriure neguitós i gests a tocar de la bogeria em recorda una mica Klaus Kinsky. Ros també com el protagonista d´Aguirre, la llegendària pel.lícula (totes ho són) en col.laboració amb Werner Herzog. Va d´alemanys, doncs. Gràcies a Klopp, he sofert un trasbalsament de cos i ànima; he comprovat l´existència de moments d´èxtasi, conscient, unit des de la pantalla del televisor amb els astorats comentaristes i els privilegiats espectadors que s´ho veuen des de les grades del sempre mític escenari d´Anfield. Mané, Firmino i el gran Mohamed Salah són els prodigis que poden interpretar a la perfecció tant una peça d´Scorpions com la simfonia No. 5 de Mahler en un Liverpool FC que ha ressuscitat el romanticisme del futbol. Quan Salah (barreja de Messi i el brujo Quini) va ser substituït, segué a la banqueta amb la tranquil.litat del treballador que ha contribuït a enaltir la feina de tots els seus companys, socialisme pur en un món corromput per les finances, els oligarques i les egolatries cada vegada més consentides.
Els futbolers tenim totes les de perdre quan ens diuen que fomentem un espectacle que sosté un sistema injust en què els salaris desorbitats dels jugadors són d´una obscenitat intolerable. Però segurament no saben que estem «ferits de baló», com els lletraferits «ferits de lletra», des del moment pur que el teu pare, per exemple, et va regalar l´equipació completa del seu club de futbol preferit i que, en el fons, som uns sentimentals compulsius, i així mai no entendran l´emoció que sentírem en cadascun dels gols del Liverpool. Aquella nit ens vam retornar als escandalosos i desinhibits clubs anglesos dels 80, amb aquella barreja de rauxa i indecència que emporuguia els rivals. El dionisíac Klopp, amb la recerca heideggeriana del moment extàtic, en paraules del filòsof futboler Simon Critchley, és i provoca la còlera d´uns deus egoistes que no volen compartir el goig celestial . Per això tampoc no toleren l´apol·lini Guardiola (l´altre geni) que s´atreví a crear, i ho aconseguí en el seu Barça, un estat permanent de perfecció i deliqui tan normal que li han encomanat la més sentida de les aversions materialitzada, sobretot, quan el seu sistema fa fallida.
Però sone ara l´Sturm und Drang a les verdes praderies dels camps de futbol i estiguem amatents a escoltar-lo.
