Confesse que des que vaig conéixer el cas del mercader Pere Seriol, que al seu llibre de compte i raó -on portava la comptabilitat dels seus negocis- va anotar, també, certs afers amorosos, esdevinguts l´any 1371, aquell bon home sempre ha captat la meua atenció. Entre altres coses, perquè es tracta d´un dels primers testimonis valencians de dietari personal i on, a més, es pot detectar l´emergència d´un «jo» enamorat, però lluny de les manifestacions literàries a l´ús. De fet, Pere Seriol, en companyia del seu amic Bernat Casà, i de nit, es dedicà a posar per València pasquins on declarava el seu amor per «la gentil, dolsa i amorosa» Miqueleta d´Artés, la qual, per altra banda, havia estat promesa -encara que «en la ajustaya no y ach juglàs»- a «lo bort» Antoni Granada.
Això convertia el seu amor en impossible de materialitzar-se en matrimoni. Seriol va sentir «la gran dolor»; però no per això va desistir del seu enamorament, i una setmana després posà «títols» en determinats carrers i llocs de la ciutat de València per fer notoris els seus sentiments: «devant l´alberch d´en Nicholau Savila yo ascriví lo meu títol, qui diu: Lo beguí per amor; i al portal de Senta Maria Machdalena i en lo carrer de la dona Catalina, mare de la gentil Miquaeleta, ab .I. títol qui diu: Sent Miquel, ajuda´m!; hi .I. altre qui diu: En mon cor hi tindré, per tots temps com viuré. Hi fiu semblant en lo carer de la dona Quadres, hon era la gentil Miquaeleta». L´obsessió amorosa de Pere Seriol degué ser realment profunda i arribà a anotar les vegades que veia l´enamorada, o, encara, la celebració de les esposalles d´aquella.
Pere Seriol, en inserir entre les seues anotacions econòmiques les entrades que feien referència al seu enamorament, sense saber-ho, s´avançava en segles al dietarista Català de Valleriola, que també ens deixà constància per escrit del seu amor i del seu casament, celebrat d´amagat i sense el necessari consentiment dels pares. O -tot i que per motius molt diferents- està en contacte amb les mostres d´amor que podem detectar en alguns casos jutjats i condemnats per la Inquisició, com ara en el cas del frare trinitari Miquel Salvador de Morales, que, des de ben menut, havia estat enamorat i havia practicat sexe -«desnudos en una misma cama»- amb seu amic Baptista Tafolla. Aquelles gents, també, s´enamoraven com nosaltres. En alguns casos, per damunt de les dificultats del seu món.
