Ma mare diu: «és curiós com normalment les persones no voldríem tindre -per exemple- la intel·ligència d´algú. O el seu talent, o la seua bondat. Sovint, deixem de banda les al·lusions a virtuts abstractes, o ni tan sols ens les plantegem. El que voldríem tindre és l´èxit, els diners, i sobretot desitgem el seu bon ´tipo´. És una de les reaccions més immediates i típiques. Som molt ximples, de vegades». I faves també, de bon tros. Quanta raó tenen les mares. Totalment d´acord, amb la meua. Majoritàriament no envegem als sabuts, precisament. Ni admirem tant als honrats com als espavilats. Anhelem ser com els arriscats, els ben guapos, els més templats. Encara que la bellesa siga postissa i el lideratge puga esdevindre cobdiciós, l´ambició supèrflua la posem per damunt, li donem un poder exagerat, i així ens va. És cert que a tota hora jutgem i som jutjats, inclús sense pretensions ni mala intenció. Fins al punt que eixe (mal) costum ens fa quedar com a vertaders bajoques en grapats de moments.
Habitualment, creiem que ens salvarem, que «això a mi no m´ocorrerà, sempre li ocorre a l´altre». Quan ens notifiquen -posem per cas- que estem greument malalts i necessitarem un potent tractament, ens preocupa l´aspecte que tindrem pelats. Ens assabentem que serem un més a la família i patim per quants quilos augmentarem, en acabar l´experiència de dur-lo dins nou mesos. El nou membre veu la llum, i la desesperació per lluir-nos i tornar a ser validades ens aboca a l´absurd d´assolir -en temps rècord- l´aparença exacta de «com si no res haguera passat». No de passar..! Però és que, com em deia un company, «vivim en una època en la qual no ens podem permetre involucrar-nos amb les emocions». No podem..? Quan la immediatesa regna, els sentiments esdevenen instantanis i solubles. Abans que digerim situacions, se´ns posen en safata més fotracades de qüestions caduques. Torna-li la trompa al xic! N´hi ha d´algunes repetides que donen agonia.
Per a mostra, la mateixa cançó. Notícies recents: la cantant Pink es defèn a Twitter d´un usuari que la crida «vella!». Ella disfruta, diu, del procés natural d´envellir. Li recorda que està viva. L´any passat, sobre les crítiques pel seu canvi de figura, comentà: «estic molla, perquè sóc feliç». A Shakira l´acusen de tindre «cul de gelatina», perquè ha fet twerking a Instagram... Embotinar és debades, però canviar el xip no hauria de costar tampoc tant. Per altra banda, una altra gavina se n´ha anat a la gàbia. I ara què? Els dies volen.
