El Mediterrani, la mar on s´emmiralla el nostre territori, evoca bellesa i barbàrie en proporcions desiguals. Per fortuna, més bellesa que bestiesa, malgrat la contundent i extensa activitat constructora amb què la nostra societat ha transformat la costa darrerament.
Tradicionalment, però, les nostres poblacions quedaven distanciades de la mar per hortes, terres humides i marjals, la qual cosa potser explica que no arriben a vint les ciutats amb una evident vocació marinera entre els setanta-dos municipis afectats pel Pla d´Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), recentment aprovat. La costa, històricament, es vinculava només a certes activitats pesqueres i a estratègies defensives. Açò resulta evident quan s´observa el patrimoni arquitectònic de fortaleses i torres vigia que, tot i que encara singularitzen el nostre litoral, en ocasions han perdut aquelles relacions visuals característiques que mantenien entre elles o han quedat descontextualitzades de la seua lògica territorial, confinades en teixits urbans més recents.
Eixa doble condició de la costa, contradictòria, que a més d´intercanvi cultural i font de riquesa representava simultàniament un límit exposat a invasions pirates, és equiparable a la fragilitat que presenta encara si l´analitzem des de punts de vista ecològics, paisatgístics o turístics.
A nivell ecològic, el litoral acull una enorme diversitat d´ecosistemes en una franja relativament estreta que, sense oblidar les aigües submergides, comprén platges, sistemes dunars, penya-segats, riberes rocoses, desembocadures de rius, mallades, albuferes, marjals i altres zones humides. Es tracta d´espais amb condicions naturals molt específiques, establertes en estrats i franges paral·lels que mantenen connexions molt delicades però amb una forta interrelació i dependència entre totes elles. En definitiva, existeix un equilibri íntim que, de trencar-se en les nostres costes, afectaria greument al medi que habitem, especialment a molts dels espais protegits declarats (parcs naturals, aiguamolls, espais de la Red Natura 2000, paisatges de rellevància regional, etc.) i als sòls agrícoles més productius.
Potser una de les amenaces d'eixe equilibri estaria relacionada amb el canvi climàtic i l´augment de la temperatura global, que incrementa els riscos d´inundació fluvial i marina, de regressió costanera, o de l´augment del nivell de la mar; però sobretot sabem que un dels principals problemes és la pressió d´ocupació d´eixe sòl.
El turisme, per exemple, que representa una important activitat econòmica. El litoral és el destí turístic per excel·lència de gran part de la població gràcies al seu atractiu natural i a les seues condicions climàtiques, més lleugeres i agradables. El paisatge, com a experiència integral d´eixe lloc, que no es pot traslladar, esdevé aleshores un element essencial de planificació. El risc d´ocupar el territori de manera desordenada, esborrant o alterant els paisatges que ens aportaven experiències singulars i que ens havien captivat, l´explicava fa anys l´arquitecta paisatgista Rosa Barba en el seu article «Los nuevos lugares del territorio. Los espacios del turismo», incidint en el perill de provocar interferències en el medi ambient o la banalització del patrimoni cultural. Malauradament, tenim experiències de tot tipus i alguns desenvolupaments urbanístics han fracturat la intervisibilitat entre antigues torres o han configurat pantalles que, d´alguna manera, han alterat els vincles entre terra i mar modificant la percepció de l´entorn, estretint les relacions visuals des de l´interior i limitant la influència de la brisa marina (generalment amb vents frescos de llevant a ponent pel dia, i a l´inrevés per la nit) en les poblacions properes a la costa, on es concentra una gran part de la població.
Davant d´aquest panorama el PATIVEL representa una excel·lent oportunitat per a reprendre un ús més respectuós, racional i sostenible del litoral d´una manera realista i conscient dels valors econòmics, ambientals i socials que, de manera simultània, estan presents en eixe espai. A més de la proposta de la Via Litoral com un recorregut ciclista i de vianants que cohesionarà tota la costa, el PATIVEL subratlla les connexions ecològiques i funcionals que calen entre la costa i l´interior i les reforça delimitant sòls de protecció i de reforç del litoral (els primers 500 i 1.000 metres des de la ribera de la mar respectivament) que permetran mantenir lliures alguns trams del litoral... Però tal volta l´èxit més rotund d´aquest pla -que genera somriures o preocupacions en diferents sectors- és la invitació oberta per a treballar amb sensibilitat aquestes àrees fixant un horitzó de requalificació i habitabilitat dels espais urbans i turístics que, sense dubte, fixa un bon port de partida.
