L'art de la caricatura i de la vinyeta humorística és, clarament, un art ben difícil. Vinculat com està a la publicació periòdica -on l'espai és sinònim de diners-, obliga l'autor a concentrar en la mínima expressió del dibuix tota una sèries de dades que no sols siguen estètiques, sinó, encara, actuals, informatives i crítiques. No sé si es pot demanar més en un espai tan mínim -però no marginal- com és el dibuix humorístic als diaris i setmanaris, que compta, a més, amb una llarga tradició, si ens remuntem a les revistes satíriques del segle XIX i XX, on col·laboraven escriptors i artistes plàstics de primera línia per denunciar situacions polítiques i socials que afectaven tothom.
Això podríem dir que fa HARCA a les seues vinyetes que, després de cinquanta anys de treball, ha seleccionat i publicat en un volum que porta per títol 50 anys fent HARCA, i que ha publicat fa pocs mesos l'Ajuntament de Picassent, d'on és originari Juli Sanchis Aguado -el nom de l'artista que s'amaga sota el pseudònim d'HARCA. El volum, que conté el bo i millor del seu treball, fa de bon llegir i de millor veure -pe rla part plàstica que conté- i és una boan mostra dels més de tres mil dibuixos que l'autor ha publicat al llarg del mig segle que ve dedicant-s'hi.
Juli Sanchis, HARCA, va començar col·laborant en publicacions locals, però, des del 1975 els seus treballs anaren deixant-se veure en rotatius i revistes com Pueblo, Levante, Saó, Cal dir, Valencia Semanal, Generalitat, El Pardalot engabiat, Estudi, Papers, El Pais i d'altres.
Premiat en diferents ocasions i per diverses institucions, en certàmens hispànics i de més enllà, ara és vicepresident de FECO (Federeation of Cartoonists Organisations) -on va ser president des del 1992 fins al 2006. Però, per damunt de tot, ens deixa i continua deixant-nos un magnífic treball crític, humorístic i estètic que serà, sense dubte, un referent per als qui vulguen estudiar aquesta disciplina en el nostres temps. Un art que obliga, a més del domini de la tècnica del dibuix i de la construcció d'un llenguatge específic, a la síntesi de les idees, a tenir un punt de vista crític i assenyat i, encara, a saber ser respectuós sempre. L'humor, entés així, el podem trobar al treball d'HARCA.
