Fa relativament poc de temps que em vaig assabentar -gràcies a un parell de conferències de Javier Alonso Prieto (Universitat de Valladolid) de l´existència de Florenci Pla Messeguer -inscrit al món com Teresa Pla Messeguer-, que va nàixer a Vallibona, el 1917, i hi va morir, el 2004. Mea culpa. Però, la història em va semblar fascinant: nascut amb uns genitals no clarament identificables -al seu temps-, va ser inscrit com a dona per evitar-li problemes, si anava a fer el servei militar i els seus companys s´adonaven de la seua irregularitat. La decisió no sembla que fos la més adequada -tot i que els qui ho decidirem, de segur que ho feren pel bé de la criatura.
No entraré a valorar si la seua diversitat -per diferent al que és més habitual- l´impulsaria a fer tot el que va fer després o no. Però és evident que no tingué una vida fàcil. Els seus trets homenencs sembla que varen ser determinats perquè, de menut i de jove, fos motiu de burla i d´escarni entre familiars i veïns. De fet, era conegut com la Teresot -mentre vestia de dona. I, tot i que el seu ofici -pastor- el mantenia allunyat de la vida en comunitat molt de temps, la seua relació amb els món no degué ser bona: el 1949 va ser humiliada per un tinent de la guàrdia civil, que el va obligar a mostrar-li el sexe.
Aquelles coses -i d´altres que no sabem-, i el fet que el Mas del Cabanil -on vivia- fos cremat en un assalt, degueren impulsar-lo a canviar de vida: deixà les robes de dona i es va vestir d´home. Si abans havia ajudat els maquis en qüestions d´aprovisionament, ara passà a ser-ne un més. Va adoptar el nom de Florenci i també va ser conegut com Durruti o la Pastora. Pel Maestrat, portà a terme diferents atacs, per alguns dels quals va arribar a eixir en la premsa del moment. Durant un parell d´anys va viure totalment sol en una cova i després va fugir a Andorra. Capturat allà, el 1960, va ser lliurat a les autoritats espanyoles, que li van atribuir tota mena d´accions criminals en les quals sembla que no va tenir res a veure. Va ser condemnat a mort, però se li va commutar, tot i que va passar 17 anys en la presó. Degueren ser anys ben negres, fins que va ser indultat, el 1977. Va morir el 2004.
És, segurament, el primer cas de persona intersexual valenciana que coneixem. I la seua lluita -tant si fou política com is només va ser personal- bé mereix el nostre respecte i el reconeixement d´una societat que no el va saber entendre i el va discriminar.
