Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ocellets al meu balcó

No sé si és una falsa apreciació però tinc la sensació que enguany hi ha més pardalets que altres anys en alguns carrers i places de València. Tal vegada estic equivocada però a mi em sembla vore'n més i, sobretot, els hi sent piular.

Al balcó de ma casa en anys passats només acudien coloms, s'estaven una estona en la barana, i se'n volaven cap a altres llocs. De lluny els sentia parrupar. Enguany durant unes setmanes ha vingut al balcó un teuladí, ha fet botets pels tests amb plantes, ha picotejat algunes coses, s'ha engrunsat en algunes herbes i fins i tot en algun moment s'hi estava quetet amb els ulls tancats com gaudint d'un sol amable. Fins que notava la meua proximitat i mamprenia un vol ràpid. Ara ja fa un temps que no ve.

A mi m'alegrava la visita diària del teuladí i m'agradava que es trobara a gust en el meu balcó. Algú em va dir que si hi escampara un poquet de menjar per a ocells, en vindrien més. Però jo voldria que, en un entorn ciutadà sense contaminació, pogueren trobar llavoretes, molles de pa, granets i herbes que els agraden, sense oblidar que el que cal és que en les ciutats es recuperen llocs perquè els teuladins puguen fer nius (teulades, forats en els murs ) i així puga augmentar-ne la població ja que, segons informa "SEO/BirdLife" En els darrers 18 anys, s'han perdut a Espanya 25 milions de teuladins.

Fa uns dies, en el Parterre de València volaven uns ocells que em van semblar oronetes. Em vaig alegrar moltíssim pensant que tornaven a la ciutat, ja que feia anys que no en veia. Però després vaig comprovar que eren més grans. Va resultar que eren falcies. És evident que on més ocells habiten és als jardins El ben cert és que l'augment de zones enjardinades i d'arbres (amb el màxim d'espècies autòctones, amb un manteniment que no utilitze tractaments contaminants) comporta un augment de població i d'espècies d'aus, un motiu més perquè en les ciutats tots els espais possibles, s'òmpliguen de vegetació adequada.

Des del meu balcó, fa uns dies que de bon matí vaig vore un estol d'ocells que no havia vist mai. Creuaven el carrer en un vol relativament baix i no piulaven.

I també des del meu balcó sent de vegades el cant d'una cadernera. No l'he vista però deu estar en un dels cinamoms (també es diuen mèlia) que hi ha per davant de ma casa. Tal vegada l'animalet haja fugit d'alguna gàbia mal tancada. Jo desitge que continue en l'arbre i escoltar el seu cant.

Però aquells ocells que més es veuen i se senten cridar amb la seua veu escardalenca són les cotorres, espècie exòtica que s'ha multiplicat molt i està per tot el país. No és una bona veïna, sinó més bé un au que crea (o crearà) problemes que caldrà solucionar.

Entretant, espere que el teuladí amic torne al meu balcó.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats