La història de la nostra literatura i de la nostra historiografia es troba plena de noms que, de vegades, no passen de ser això: noms escrits ací o allà, sense massa projecció en els nostres temps i sense que haja despertat, el seu record, cap interés en els erudits. Podríem recordar-ne més d'un i, entre ells, alguns que van ser homes de relleu en la seua època, que motivaren passions i enfrontaments, que tingueren seguidors i detractors i que, en definitiva, la seua fama s'extingí amb el pas dels anys, per diferents motius: canvien les estètiques, evolucionen els gustos, es perden uns manuscrits -per atzar o per negligència-, etc.
Segurament, aquest és el cas de l'humanista i erudit Joan Peres Robert, nascut a València, el 1537, i que va morir el 1597, el qual arribà a ser canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb durant els últims huit anys de la seua vida. A més, dedicà els seus esforços d´historiador a la recerca, compilació i estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d´aquell període. El seu afany d'erudició el va fer arribar a mantenir correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí. La col·lecció dels seus llibres i manuscrits va ser llegada a la seu d'on fou bisbe.
Si el recordem ara, ací, és perquè va ser un home de lletres, tot i que, entre les seues nombroses obres, molt poques arribaren a les premses. També, segurament, per la temàtica: dedicades a la història de l´època dels gots, la història de Toledo o la història de la seu de Sogorb, aquelles obres interessaven menys que algunes vides de sants que també va escriure. Redactà, encara, uns Apuntamientos para la historia de Toledo, que restaren manuscrits i passaren a la biblioteca de Maians. També escriví un Parecer sobre las planchas de plomo que se han hallado en Granada, escritas con nombres de algunos santos, este año de 1595, en què es negava l´autenticitat d´aquelles falsificacions -molt de moda al seu temps. Amb més relació amb la història valenciana, confeccionà un Árbol de la casa de los Borjas, que cita Escolano, i altres textos que restaren manuscrits en la biblioteca de la Seu de Sogorb: Fundaciones y dotaciones (...) del obispado de Segorbe; i uns Comentarios de cosas memorables que en la Europa han acaecido en tiempo del rey Cathólico y del emperador Carlos V y del rey don Felipe II, nuestro señor. En fi: coses que entretenien aquells homes curiosos i que hem perdut per sempre més.
