Els amants de la Filosofia del Llenguatge passant pel mestratge d´Austin, i les colles addictes a l´Escola de Frankfurt marcades per Appel o Habermas, i els anònims herois de l´acció i el pensament sobre la veritat, la compassió, la justícia i la pau... estan, estem, ara perplexos: a l´agost va faltar Vicent, el millor, el savi optimista de la Vall d´Uixó.
¿El millor? ¿Optimista? ¡Però si un dia -molts dies- va afirmar la impossibilitat de la rotunda contraposició entre els parmenidians i els heraclitians! Sense eixir de La Vall d´Uixó, més republicana que catòlica, el savi anterior a ell, Arcadi Garcia Sanz, ja ho havia intentat mirant papers antics. I amb ell -i molt pocs anònims més-, «baixant» de la Vall a Castelló, va fundar la Universitat Jaume I. I en lloc de quedar-s´hi atrapat en les burocràcies locals, es va arromangar la camisa i va lliurar-se en cos i ànima a la joventut reunida en un Centro Internacional Bancaja, una universal Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau, i un Màster en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament. Amb admiració de vegades farisaica de tots els sectors socials locals, i de Barack Obama: ¿haguera guanyat les primeres eleccions el jove advocat de Chicago sense l´entusiasme d´una col·laboradora en la campanya, alumna de la Càtedra?
Una de les seues inquietuds era la lluminositat, la necessitat de la cura dels conceptes i les accions: veges, si no, les seues pàgines en el llibre La traducció literària. L´humanisme -el seu humanisme cristià i social, en llatí, anglés, alemany o valencià- se la jugava en tal pretensió, i havia d´abandonar tota arrogància androcèntrica.
L´autor evangèlic de Filosofía para hacer las paces, fins a la recopilació de les conferències de Luther King d´El crit de la consciència, estava molt preocupat. Entremig, s´havia acarat a predicar en el vesper d´Euskadi, des d´un País Valencià amant de la música de carrer i sord per al concepte i la voluntat.
Dos premis certifiquen la capacitat local i universal de Martínez Guzman: una Medalla d´Or Mahatma Gandhi per a la Pau i la No-Violència, i el nomenament de fill predilecte de La Vall. Tanmateix, per a acarar la realitat d´una discòrdia creixent en una xarxa de caos que anomenem món, no valia, ni valdrà, el maquillatge d´acrobàcies partidistes. Ni les analgèsiques o presumptuoses performances habituals. Des de la pax perpetua de les converses i les anècdotes de Vicent, se sent la remor de la seua invitació moral: tot és possible.
